Darrers poemes d'amor
Com Louis Aragon, Paul Eluard va participar en totes les grans convulsions de la seva època, tant literàries com polítiques. Dadaísta, co-fundador del surrealisme amb Breton, poeta de la resistència (en particular, amb el seu famós poema "Liberté").
L'Extase
Estic davant aquest paisatge femení
Com un nen davant del foc
Somrient vagament i amb llàgrimes als ulls
Davant aquest paisatge que tot remou en mi
On els miralls s'entelen on els miralls s'aclareixen
Reflexant dos cossos nus temporada a temporada
Tinc tantes raons de perdre'm
En aquesta terra sense camins i sota un cel sense horitzó
Belles raons que jo ignorava ahir
I mai oblidaré
Belles claus de mirades claus filles d'elles-mateixes
Atès aquest paisatge on la natura és meva
Abans de l'incendi el primer foc
Una bona raó amant
Estrella identificada
I a la terra i sota el cel fora del meu cor i en el meu cor
Segon brot primera fulla verda
Que el mar cobreix amb les seves ales
I el sol després de tot venint de nosaltres
Estic davant aquest paisatge femení
Com una branca en el foc.
Et notre mouvement
Vivim en l'oblit de la nostra metamorfosi
El dia és mandrós però la nit és activa
Una alenada d'aire fresc al migdia la nit filtra i utilitza
La nit no deixa pols en nosaltres
Però aquest ressò que roda durant tot el dia
Aquest ressò sense temps d'angoixa o de carícies
Aquesta seqüencia bruta de mons sense sabor
I dels mons sensibles el sol és doble
Estem a prop o lluny de la nostra consciència
On són les nostres arrels, la nostra meta els nostres objectius
El llarg plaer però, de la nostra metamorfosi
esquelets animats en les parets podrides
El nom donat a formes insensates
Una carn enginyosa per als cecs vidents
Els noms donats pel rostre de perfil
A través del patiment a la salut per la llum
Al bosc de la muntanya a la vall
De la mina a la flor de la perla al sol
Som cos de cos som terra de terra
Naixem a tot arreu no tenim límits