Inter Net

Com funciona Internet?

A Internet, les comunicacions concretes s'estableixen entre dos punts: un és l'ordinador personal des del qual vostè accedeix i l'altre és qualsevol dels servidors que hi ha a la Xarxa i faciliten informació.

El fonament d'Internet és el TCP / IP, un protocol de transmissió que assigna a cada màquina que es connecta un nombre específic, anomenat "número IP " (que actua a manera de "número telèfon únic ") com per exemple 192.555.26.11.

El protocol TCP / IP serveix per establir una comunicació entre dos punts remots mitjançant l'enviament d'informació en paquets. En transmetre un missatge o una pàgina amb imatges, per exemple, el bloc complet de dades es divideix en petits blocs que viatgen d'un punt a un altre de la xarxa, entre dos nombres IP determinats, seguint qualsevol de les possibles rutes. La informació viatja per molts ordinadors intermedis a manera de repetidors fins arribar a la seva destinació, lloc on tots es reuneixen, reordenen i converteixen en la informació original. Milions de comunicacions s'estableixen entre punts diferents cada dia, passant per centenars d'ordinadors intermedis.

El gran avantatge del TCP / IP és que és intel.ligent. Com cada intercanvi de dades està marcat amb números IP determinats, les comunicacions no han de creuar. I si els paquets no troben una ruta directa, els ordinadors intermedis proven vies alternatives. Es realitzen comprovacions en cada bloc perquè la informació arribi intacta, i en cas que es perdi algun, el protocol ho demana de nou fins que s'obté la informació completa.

TCP / IP és la base de totes les màquines i programari sobre el qual funciona Internet: els programes de correu electrònic, transferència d'arxius i transmissió de pàgines amb text i imatges i enllaços d'hipertext. Quan és necessari, un servei automàtic anomenat DNS converteix automàticament aquests críptics nombres IP a paraules més entenedores (com www.universidad.edu) perquè siguin fàcils de recordar.

Tota Internet funciona a través de TCP / IP, i raons històriques fan que estigui molt lligat al sistema operatiu Unix (i les seves variants). Per fortuna, els usuaris actuals no necessiten tenir cap coneixement dels críptics comandes Unix per poder navegar per la Xarxa: tot el que necessiten és un ratolí.

Com es comuniquen els ordinadors a través d'Internet?

Per sort, hem mantingut les coses simples per als ordinadors. Quan es tracta del web, la majoria de les pàgines estan escrites utilitzant el mateix llenguatge, l'HTML, que passa d'un lloc a un altre utilitzant un protocol comú: HTTP (hypertext transfer protocol o protocol de transferència d'hipertext). L'HTTP és el dialecte (especificació) comú d'Internet que permet, per exemple, que un equip amb Windows canti en harmonia amb un ordinador que executi la versió més recent i més fantàstica de Linux.

Mitjançant l'ús d'un navegador web -un programari especial que interpreta l'HTTP i entrega l'HTML en una manera llegible per als humans-, les pàgines web creades amb HTML i amb qualsevol tipus d'ordinador es poden llegir en qualsevol mitjà, incloent telèfons, PDA i fins i tot en els sistemes de videojocs més populars.

Encara que parlin el mateix llenguatge, els diferents dispositius que accedeixen al web han de tenir algunes normes establertes per poder parlar entre ells, és com aprendre a alçar la mà per preguntar a classe. L'HTTP estableix aquestes normes bàsiques per a Internet. Gràcies al HTTP, un equip client (com el vostre ordinador) sap que ha de ser ell qui iniciï una petició d'una pàgina web des d'un servidor. Un servidor és un ordinador on resideixen les pàgines web; quan escriviu una adreça web al vostre navegador, un servidor rep la petició, troba la pàgina web que desitgeu i l'envia al vostre ordinador perquè es vegi al vostre navegador.

Què és html?

Aquestes sigles signifiquen Hiper Text Markup Language (Llenguatge de Marques d'hipertext). És el que permet saltar d'una pàgina a una altra en un mateix document o cap altre que podria estar localitzat a l'extrem oposat del planeta.

A aquests textos, que no són continus ni lineals i que es poden llegir com saltant les pàgines cap a qualsevol banda se'ls crida hipertext o hipermèdia (expressió que comprèn tots els continguts possibles, és a dir, textos, àudio, imatges, icones i vídeos) . Els explorador web o navegadors permeten visualitzar de forma amena i atractiva, tota la informació a la pantalla del monitor.

Què significa la paraula web?

La WWW (world wide web) pot definir bàsicament com tres coses: hipertext, que és un sistema d'enllaços que permet saltar d'uns llocs a uns altres, multimèdia, que fa referència al tipus de continguts que pot manejar (text, gràfics, vídeo, so i altres) i Internet, les base sobre les quals es transmet la informació.

L'aspecte exterior de la WWW són les conegudes "pàgines web." Una finestra mostra a l'usuari la informació que desitja, en forma de text i gràfics, amb els enllaços marcats en diferent color i subratllats. Fent un clic amb el ratolí es pot "saltar " a una altra pàgina, que potser estigui instal.lada en un servidor a l'altre costat del món. L'usuari també pot "navegar " fent clic sobre les imatges o botons que formin part del disseny de la pàgina.

Les pàgines de la WWW estan situades en servidors de tot el món (llocs web), i s'accedeix a elles mitjançant un programa anomenat "navegador " (browser). Aquest programa utilitza un protocol anomenat HTTP, que funciona sobre TCP / IP, i que s'encarrega de gestionar l'aspecte de les pàgines i els enllaços.

Cada pàgina web té una adreça única a Internet, en forma d'URL. Un URL indica el tipus de document (pàgina web o document en format HTML), i el de les pàgines hipertext de la WWW comença sempre per http.

La Web proporciona algunes opcions interessants: es pot circular saltant d'un lloc a un altre i tornant ràpidament als llocs que s'acaben de visitar. La informació pot presentar-se en forma de taules o formularis. L'usuari pot en aquests casos completar camps (per exemple, una enquesta) i enviar-los per correu electrònic amb només fer clic sobre el botó "enviar " que veu a la pantalla. La web també facilita l'accés a informació gràfica, pel lícules o so de forma automàtica.