Dietari Personal 2011

NOTES PERSONALS

19/12/2011
I només al final de l'horitzó es dibuixa una presència càlida. Ara el vol d'una papallona ha estat possible, un corb en un camp de blat. El pensament, el món interior distorsiona la imatge, com els meus dits de colors. La roba estesa quieta, inmòbil. El teu petó m'estripa. Em dones els llavis i tanques els ulls. En la foscor tinc emocions que no puc descriure. No em cal encendre el llum per mirar dins el teu pou de glaç. Les antenes de televisió es mouen, una presència invisible. El lladruc d'un gos.

······················

18/12/2011
No puc concentrar-me
Per què cullons hi ha tanta gent a les 8 del matí? Per què cullons està tan ple el cafè? No puc concentrar-me. Per què hi ha tanta gent al carrer comprant un pollastre?

······················

15/12/2011
Sóc un animal.
Per descomptat que vaig triar una cosa molt original .../ sóc un gos. Un gos que borda en un paissatge de cases buides i enderrocades/ Així que sí, que és el que jo dic/ He sortit al carrer amb calces i sostenidor, més content que un gínjol/ Sóc una cosa així com anar a fer un tomb! Vull sortir a caminar! Fora de la biblioteeeca!/ ah, sóc una noia de París, melmelada de maduixa, llet de soja de xocolata i bombons i més dolça que el sucre!

·····················

14/12/2011
A vegades la vida passa.
Vam vendre la nostra casa, l'ànima dels dies passats. Tots sabem com la vida s'interposa en el camí. Ara cada moment lliure es dedica a tractar de trobar una nova llar. I no hi ha molts moments lliures. Els nens van a l'escola. El meu millor amic té càncer de mama. El cambrer simplement no em sent.

Saps, jo volia pensar en un títol realment happy, però el meu cervell ... el meu cervell no escolta el badall dels somriures. Així que la meva musa m'ha abandonat. Quin és el següent pas? El temps és un gran brillantor a l'estiu perquè juga amb la llum del sol i també perquè espera un petó teu, un gemec tallant ...

.
··················

27/11/2011
Fum
La meva primera com vint vegades que m'he fumat mai va tenir ni tan sols una mica alta. Vaig pensar que era incapaç d'arribar alt. Els meus amics, però, drogaven com la merda.

Sí home et juro que tenia un pa sencer d'hasshiss del dia anterior. Jo no sóc un home, puc participar? Normalment sóc l'única dona amb tots els nois, ara que ho penso ... però també estic en general el més silenciós, no té sentit odiar a tothom assegut.

Vull sentir el miol dels meus amics en obrir la porta de casa. Honestament, jo sóc una persona espiritual. Crec que Déu va crear l'univers, però es va tirar enrere i deixar passar la merda. I el que ha passat és que sense cap tipus d'orientació sana, la humanitat s'ha fotut.

Si ets massa jove per comprar alguna cosa, intenta fer una pipa d'una poma.

···················

19/11/2011
Nit Orfe.
He arribat a una cruïlla on tots els camins es troben però no et veig per enlloc. Ara sé que t'estic perdent i hauré de marxar per treure'm aquest pes que m'aixafa. Qui no s'ha arriscat, qui no ha jugat mai amb cartes perdudes no pot contemplar aquesta nit orfe i ombrívola.

jo i el meu propi món on no hi caben masses persones
jo i el meu destí que acaba en una cambra fosca.

···················

8/11/2011
Torn de preguntes.
En quatre temporades dorm la ciutat, vagant pel món sense punts finals. Un mosaic de paper -un petit comptador d'hores a la deriva, al migdia en aquest país ignorant. La topografia és baixa, una pluja inunda els camins de fang per córrer, entre la boira i els arbres.,

Poema Poema Poema en quatre poemes de quatre paraules.
Vertical capital del vent formant possessius versos apartaments espais en silenci... A través de préstecs paraules de vocabulari a través de la poesia a través de la paraula per paraula a través de ningú.

··················

13/10/2011
Em vaig aixecar ... i s'ha endut el meu seient!!. Tot el món en l'àrea immediata, que havia estat testimoni d'aquest canvi va quedar completament atònit. L'home al passadís també va començar a buscar un altre seient.

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
·
·
·
·
·