strambotica creativitat web


Valid XHTML 1.0! Vostè està aquí >>Bàsics: >> Primeres passes per fer una pàgina web
Articles rel·lacionats: Què és CSS - conceptes bàsics
...(introducció als Fulls d'Estil) aspecte visual, presentació i disseny d'una pàgina web ...

fer llocs compatibles amb els estàndards web

1. Els llocs web han de ser compatibles

Qualsevol document que es publiqui a la web ha de poder funcionar en diferents navegadors, plataformes i dispositius de internet, així com en els nous dispositius que apareguin en el futur.

Dissenyar i crear amb estàndards fan les web més accesibles per les persones amb necessitats espècials

2. Els estàndards consten de:

  1. Llenguatges estructurals com el XHTML i XML
  2. Llenguatges de presentació com CSS
  3. Models d'Objectes com el DOM del W3C
  4. Llenguatges de seqüencia de comandament com ECMAScript
El llenguatge de marcat XHTML és un format supeditat al significat estructural: Títol, títol secundari, paràgrafs, llistes...
El Llenguatge de presentació CSS aplica format a la pàgina web i controla la tipografía, el color, la disposició...
El Model d'Objectes estàndards (DOM del W3C) permet crear sofisticats comportaments i efectes que funcionin en tots els navegadors i plataformes.

3. Navegadors Compatibles amb els estàndards

Mozilla, Netscape 6+, MSIE 5+, Mac MSIE 6+/WIN i Opera 7+

4. Els estàndards ens permeten separar la pàgina web en tres components

  1. Estructura
  2. Presentació
  3. Comportament

XHTML

XHTML, acrònim anglès de eXtensible Hyper Text Markup Language (llenguatge extensible de marcat d'hipertext), és el llenguatge de marcat pensat per substituir HTML com a estàndard per a les pàgines web. XHTML és la versió XML de HTML, pel que té, bàsicament, les mateixes funcionalitats, però compleix les especificacions, més estrictes, d'XML.

El seu objectiu és avançar en el projecte del World Wide Web Consortium d'aconseguir una web semàntica, on la informació, i la forma de presentar-la estiguin clarament separades. En aquest sentit, XHTML serviria únicament per transmetre la informació que conté un document.

Davant de l'arribada al mercat d'un gran nombre de dispositius, XHTML sorgeix com el llenguatge que permetrà una correcta interpretació de la informació independentment del dispositiu des del qual s'hi accedeix. XHTML pot incloure altres llenguatges com a MathML, SMIL o SVG, al contrari que HTML.

XHTML, en estar orientat a l'ús d'un marcat correcte, exigeix una sèrie de requisits bàsics a complir en el que a codi es refereix. Entre aquests requisits bàsics es pot esmentar una estructuració coherent dins del document on s'inclourien elements correctament niats, etiquetes en minúscules, elements tancats correctament, atributs de valors entrecometes, etc.

Exemples dels aspectes més importants a tenir en compte a l'hora d'utilitzar XHTML

Els documents han d'estar ben formats:
Un format correcte en un document XHTML és molt important. Això vol dir que tots els elements han de tenir etiquetes de tancament, han d'estar escrits d'una forma determinada i a més tots els elements han d'estar niats correctament.

Codi d'elements niats:
<p>Exemple d'elements ben <em>niats</em>.</p>
<p>Exemple d'elements mal <em>niats</p>.</em>

Els noms d'atributs i elements han d'anar en minúscules:
Tant els elements com els atributs han d'anar en minúscules per a tots els elements HTML i els noms d'atributs. Això és important ja que l'XML interpreta les majúscules i les minúscules de forma diferent.

<body>Exemple correcte</body>
<BODY>Exemple incorrecte</BODY>

Els elements que no estiguin buits necessiten etiquetes de tancament:

<p>Exemple correcte.</p>
<p>Exemple correcte.</p>
<p>Exemple incorrecte.<p>Exemple incorrecte.</p>

Els elements buits també necessiten etiquetes de tancament:

Exemple correcte <br />
Exemple correcte <hr />
Exemple incorrecte.<br>
Exemple incorrecte.<hr>

Scripts i el·lements d'estil
En XHTML, els elements style i script es declaren com a elements amb contingut #PCDATA. Però en aquests elements es pot col·locar tot tipus de codi i pel qual els elements < i & seran tractats com a començaments d'etiquetatge, i entitats com &lt; i &amp; seran reconegudes com a referències a les entitats < i & respectivament pel processador XML. Englobar el contingut de l'element script i style dins d'una secció com a CDATA evita el processament d'aquestes entitats. 

<script type="text/javascript">
<![CDATA[
... unescaped script content ...
]]>
</script>

Els valors de les etiquetes han d'anar sempre entre cometes:
Tots els valors dels atributs han d'anar entre cometes, fins i tot aquells que siguin numèrics.

<table rows="3">
<table rows=3> exemple incorrecte

Els documents XHTML han d'incloure una declaració de tipus de document.

En el XHTML la seva utilització és obligatòria, i és necessari que abans de l'element arrel existeixi una declaració DOCTYPE. L'identificador públic inclòs en la declaració DOCTYPE és alguna de les tres següents DTD: strict, transitional i Frameset, sent totes les unes aproximacions més o menys completes a l'especificació HTML 4. La seva declaració i característiques més importants són:

xhtml1-strict.dtd: Usat quan volem utilitzar un sistema de marques realment net i estructurat lliure de qualsevol marca que especifiqui forma de representació (<font>, <b>, <u>...). Está preparat per ser usat junt amb les CSS en les quals s'especifica el tipus de lletra, colors...

<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Strict//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-strict.dtd">

xhtml1-transitional.dtd: La idea és prendre l'avantatge de les capacitats de XHTML incloent els fulls d'estil però només per fer petits ajusts a les marques per beneficiar aquells que tenen navegadors antics i que no entenen les CSS.

<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Transitional//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-transitional.dtd">

xhtml1-frameset.dtd: Cal usar-lo quan vulguem tenir Marcs HTML.

<!DOCTYPE html PUBLIC "-//W3C//DTD XHTML 1.0 Frameset//EN" "http://www.w3.org/TR/xhtml1/DTD/xhtml1-frameset.dtd">

XML

XML en 10 punts.

XML és un conjunt de regles (si voleu, podeu considerar-les com directrius o convencions) per a dissenyar documents de text, les quals permeten l'estructuració de les dades.

XML no és un llenguatge de programació; per tant, no cal que sigueu programadors o programadores per usar-lo o per aprendre'l.

XML facilita que l'ordinador generi dades, en llegeixi, o s'asseguri que l'estructura de les dades no és ambigua. XML evita problemes típics del disseny de llenguatges: és extensible, independent de la plataforma, i suporta la internacionalització i la traducció.