Ràdio 3

98.7 FM

Cent anys després de la invenció de la ràdio (Marconi, 1907), la mediocritat ha envaït les ones, fent caure l’agulla de l’originalitat. Ràdio 3 n’és una excepció, i aquest és el nostre petit homenatge. El periodista i crític musical Jaume Camprubí ens descriu el seu vincle emotiu i personal amb aquesta emissora, que esdevé un refugi per a milers d’oïdores i oïdors anònims.

Radio-3.jpg

Text de Jaume Camprubí

No recordo exactament la primera vegada que vaig escoltar Ràdio 3. Podria ser l’any 1980, per aquelles coses de la casualitat, quan un amic et recomana un programa nocturn. El que més m’ha quedat gravat a la memòria és el programa “Tris tras tres” de Carlos Faraco, que més endavant va recuperar amb un altre títol “Cuando Juan y Tula fueron a Siritinga”. Em fascinava la manera en què Carlos Faraco creava aquells personatges grotescs i surrealistes i els posava dins d’una dramatització fictícia de radionovel·la plena d’humor i fina ironia, tot plegat ben amanit amb una selecció musical intel·ligent, fins al punt que era capaç de transportar-te a un món ple d’imaginació i d’idees sense límits. Faraco feia una ràdio elaborada amb destresa i bon gust, una ràdio en estat pur.

Així doncs, des que vaig aprendre a localitzar Ràdio 3 a l’aparell, el dial es va quedar clavat en aquest punt de les ones hertzianes, i amb el temps s’ha convertit en la sintonia de la meva vida. Al matí passava les hores escoltant enganxat aquells tremendos magazins de Manolo Ferreras anomenats “La Barraca” i “Tiempos Modernos”, i també els dominicals de quan la ràdio sabia sortir al carrer amb els programes “Ciempiés” i “Caravana de hormigas” de Juan de Francia.

Radio-3_Sonar.jpg

A migdia escoltava l’incombustible Ramon Trecet i el seu inamovible “Diálogos 3” - és l’únic programa de la història de Ràdio 3 que mai ha canviat d’hora- que des del seu púlpit feia -i encara fa- monòlegs i sermons de l’alçada d’un campanar sobre l’últim en new age i música ètnica de l’hemisferi nord, fins al punt que acabaves avorrint el protagonista i la música que punxava, Wim Mertens i Paul Winter, entre altres. Per sort la variada i rica graella de Ràdio 3 està oberta a tots els estils musicals i amb uns professionals imaginatius i atents a les noves experiències, els quals saben cuidar en tot moment la programació musical. La coincidència que Ràdio 3 naixés al mateix moment que l’anomenada Edat d’Or del pop espanyol, la nueva ola i la movida madrilenya, va contagiar una efervescència que dura fins els nostres dies. Ràdio 3 ha sabut mantenir-se fent un servei públic de veritat, un fenomen rar i inèdit al nostre país.

Per un melòman com jo encara segueix sent un plaer escoltar programes com “Cuando los elefantes sueñan con la música” de Carlos Galilea, “A todo Jazz” de Juan Claudio Cifuentes (Cifu), “El Ambigú” de Diego Manrique, “Discòpolis” de José Miguel López”, “Siglo 21” de Tomás Fernando Flores o “Flor de Pasión” de Juan de Pablos. Recordo els excepcionals capítols que Xabier Moreno va dedicar durant mesos a Frank Zappa al seu programa “Tren Tres”, el millor programa de blues que una ràdio ha fet mai en aquest país. Fins i tot els programes musicals d’actualitat pop com “Diario Pop” de Jesús Ordovás o “Disco Grande” de Julio Ruiz tenen el seu interès i també el programa que feia Paco Pérez Brian -del qual no recordo el nom- els diumenges a la tarda, on vaig descobrir de veritat grups com Nirvana, Nains and Neils o Primus. Uns programes que sense els seus conductors i la seva manera de fer i dir, no haurien contribuït a donar un segell propi a Ràdio 3.

area-reservada.jpg immigrasons.jpg

Cal destacar les retransmissions en directe dels festivals indis més importants i els de producció pròpia de “Los conciertos de Ràdio 3”. Però una de les coses que més m’han agradat és que malgrat el centralisme de la capital, Ràdio 3 sempre ha sabut donar veu a la perifèria i als col·lectius més oblidats. Molts músics i cantants catalans els vaig descobrir a Ràdio 3, com és el cas de la cantant i especialista en música de la mediterrània Rosa Zaragoza. Programes dedicats a les arrels de la música autòctona tenen una vocació de proximitat i defensen l’estima pels racons més oblidats del país com és el cas del programa “Trebedez”, una perla impagable. La llista de programes interessants és extensa, no només els dedicats a la música, sinó també als aspectes culturals com “Las tardes de Armageddon”, dedicat als llibres, “El Mono temático”, tractant la ciència amb humor, “La estación azul”, especialitzat en poesia, “Mundo Babel”, una mirada a les altres cultures o “El séptimo vicio”, dedicat al cinema.

Fa poc em va cridar l’atenció el programa “Doméstico”, dels dissabtes a la matinada, un programa cultural que entrevista joves artistes i els convida a triar la música més adient segons la proposta. Aquell dia tractaven el tema naturalesa i art. A un dels convidats li van demanar que relacionés un passatge sonor amb un entorn natural. Quina sorpresa la del presentador quan per antena no sonava res! Van ser pocs minuts de silenci, però per la ràdio varen semblar una eternitat, fins al punt que el presentador va protestar i va tallar la gravació, no fos cas que l’audiència creiés que el programa s’havia esfumat de les ones. El que més em va cridar l’atenció va ser l’explicació de l’artista: “És el silenci de la naturalesa....” rematant el tema amb la sentència: “la vida està feta de silencis”. Brutal, em va tenir tota la nit reflexionant.

Així doncs, aquesta manera de fer ràdio, amb una gran diversitat de programes que ofereixen una mirada diferent, sempre apostant per la qualitat, s’ha convertit durant més d’un quart de segle en una referència dins del panorama de la música moderna i de tots els altres àmbits del món cultural. Com a oïdor, amb Ràdio 3 tinc la tranquil·litat de saber que cada dia escoltaré bona música i m’informaran dels temes que m’interessen. Així doncs, cada dia em llevo amb R3, esmorzo amb R3, em desplaço amb R3, faig el cafè amb R3 i vaig a dormir amb Ràdio 3.
M’agradaria acabar amb dues referències; una, la que al seu dia va dir en Cifu recordant els inicis de l’emissora: “Ràdio 3 o la constant reafirmació de l’esperit que ens va animar una colla d’inofensius locos (cadascú amb el seu tema) a iniciar als anys setanta una meravellosa aventura radiofònica”. I la segona, la qual subscric, la diu l’entranyable Juan de Pablos: “Ràdio 3 significa per a mi l’últim refugi”.

FORAGITATS, revista d'art i poesia, 2003 - 2024 |