Dalí, LSD & the Dead

El gran "No Concert" en la surreal història de l'àcid-zen peninsular. (Text de Karles Torra)

gratefuldead.jpg Timothy Leary, el gran teòric de la psiquedèlia, va definir Salvador Dalí com "el millor pintor de LSD, sense haver pres LSD". El geni dels bigotis punxeguts, que comptava amb moltes amistats entre les estrelles del rock, va esdevenir tota una icona del moviment psiquedèlic californià desfermat a la segona meitat dels seixanta.

Corria el mes de novembre de 1969, quan el pintor es va traslladar a Los Angeles per participar en un concert de Jefferson Airplane, la banda seminal de l'àcid-rock californià. Durant la mitja part de l'actuació, i després d'haver tocat els temes més al·lucinants del seu disc Surrealistic Pillow, la cantant dels Plane, Grace Slick, va convidar Dalí (entre les aclamacions del públic) a redecorar el seu automòbil Aston Martin que es trobava dalt de l'escenari.

Per aquelles mateixes dates, apareixeria tanmateix Trout Mask Replica, l´obra mestra del Captain Beefheart and his Magic Band.
Produït per Frank Zappa, l'album contenia un instrumental de guitarra diabòlicament desestructurador anomenat Dali's Car.

Ja a les primeries dels anys setanta, el pintor surrealista va enviar una invitació als membres de Grateful Dead (la Mort Agraïda), el grup més cèlebre de la psiquedèlia californiana, on requeria la seva presència a un aperitiu de "cadàvers exquisits". El prestigiós escriptor novaiorquès Tom Wolfe va ser l'encarregat de fer les presentacions entre el geni català i el líder dels Dead:
"Vaig conèixer Jerry Garcia en el decurs d'un "acid test", mentre estava escrivint el llibre "Gasosa d'àcid elèctric..."
Sobtadament, Dalí va interrompre Wolfe per sentenciar: "El verd llima gasós és el color més sublim en el Cosmos!". I tot seguit, es va interessar d´allò més pels tests d'àcid.

Després d'escoltar-los atentament, el diví empordanès els va dir: "No prenc LSD, perquè jo sóc la droga!"
Més tard, Jerry Garcia va explicar que estava convençut de que el seu quadre La persistència de la memòria era com la teoria d'Einstein visualitzada. Una apreciació que va plaure enormement el geni. Llavors, els altres membres de la Mort Agraïda presents a l'insòlit i històric encontre, van preguntar a Dalí si podrien tocar al seu museu. Amb un tro de veu gutural, el gran mestre surrealista va exclamar:
"No! Tocar no! Vosaltres hauríeu de viure al Museu Dalí! Aleshores jo podria dir que la Mort viu al Palau de Dalí!".

Arran d'aquesta fabulosa trobada, l'amistat entre qui era més surrealista que els surrealistes i el grup més psiquedèlic del planeta no deixarà de créixer.

Així, quan a l'any 1972 es parlava a Granollers d'organitzar una segona edició del Festival Internacional de Música Progressiva, Dalí va aconsellar JIM: "Heu de portar els Grateful Dead, que són molt amics meus".
Nomenat per Dalí com "l'ambaixador de Granollers", l'intrèpid promotorquixot explica que el geni fins i tot estava disposat a fer les gestions, però, porucs com sempre, els polítics no van autoritzar la segona edició d'un festival, que fet i fotut havia representat l'autèntic "big bang" de la psiquedèlia a Espanya.

El de Grateful Dead a Granollers romandrà, doncs, com el gran "no concert" en la surreal història de l´àcid-zen peninsular.

N-3, música

FORAGITATS, revista d'art i poesia, 2003 - 2021 |