http://www.strambotica.com/blog/gem.php ca Gemmablog http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1325375901&archive= ]]> 1325375901 Sun, 01 Jan 2012 00:58:21 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1323240796&archive=

Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. Rellegeixes les paraules escrites temps enrera, i te n’adones de tot el que et va donar el gemmablog. Eren temps difícils, i el gemmablog et va fer molta companyia. El vas començar amb timidesa i molta humilitat, i poc a poc te’l vas anar fent teu. A mida que creixia, el teu petit univers s’obria, i així podies surar enmig de la tempesta que et tenia aclaparada. Mentre escrivies el teu gemmablog, aprenies la soledat, resolies conflictes, amanyagaves penes, desdramatitzaves, aïllaves sentiments que t’ofegaven, i també reies, llegies, comparties i feies amics.

Hi ha dies que enyores aquell impuls d’escriptura que va fer créixer el teu gemmablog. Et costa posar-te a escriure, i quan ho intentes et sembla que no tens res a dir, ara que tens davant teu el full en blanc de la teva vida. Has arribat al cim, però ara ja no has de fer cap camí de tornada, saps que només es tracta de posar-te a caminar de nou carena enllà. Perquè no ho fas?

Rellegint el teu gemmablog rellegeixes tot l’esforç que et va costar arribar on ets ara, i sents créixer dins teu un profund agraïment a les teves pròpies paraules i a totes aquelles veus que es van creuar en el teu camí.

Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. El que vas anar escrivint quan et senties sola i el que no has escrit des que sola et sents tan a gust.]]> 1323240796 Wed, 07 Dec 2011 07:53:16 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1313858296&archive=

S’ha independitzat. El gat ha marxat amb ella i la rata s’ha mort. Ara només estic jo.

Ja era hora.

Ara sóc només jo. Refaig el meu espai, ara només meu.

La cuina sembla més gran, l’armari del lavabo està quasi bé buit. Ja no trobo puntes de perfilador d’ulls pel terra, ni galetes mossegades a la cuina, ni m’he de preocupar per si queda mel o cereals quan faig la compra.

Ara només compro per a mi, cuino per a mi, només netejo el que jo he embrutat.

Ara només falta que les excuses no tornin.

Ara només queden les meves.

]]> 1313858296 Sat, 20 Aug 2011 18:38:16 +0200 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1297405558&archive=

Hauria d'estar dormint, però estic desvetllada, i avui tinc motius: aquesta tarda he tingut la boca oberta dues hores mentre les mans del jove dentista feinejaven dins un queixal malalt i indòmit. Hauria d'estar dormint, però estic escrivint, amb un got d'ibuprofè a qui confio el meu repòs d'aquesta nit.

Hauria d'estar dormint. Però sempre em costa anar-hi, com si retardant el moment del son s'allargués el dia, i com qui no ho vol, també la vida.

Hauria d'estar dormint, i quan penso que demà hauré de repetir el gest diari, però encara no prou après, de llevar-me, recordo que demà serà divendres i el gest serà menys dolorós perquè l'endemà ja serà dissabte.

I el dissabte no hauré de posar el despertador. I em despertaré amb placidesa per tornar a tancar el ulls, i ho faré amb un somriure maliciós, girant-me com una croqueta, abraçada amb força al coixí­, i exhalant amb tranquil·litat l'alè profund de la mandra permesa.]]> 1297405558 Fri, 11 Feb 2011 07:25:58 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1294602926&archive=


Ja he guardat el nadal de casa: les llumetes del pati, el pessebre centenari, el vesc, i el nino de neu de ceràmica. Ja he guardat el nadal dalt de l’armari, i fins l’any que ve. L’any que ve tornaré a fer el dinar de Sant Esteve per a catorze persones? L’any que ve aniré a casa la tieta a fer els macarrons pel dinar de Reis? L’any que ve...

Dies de família, de trucades per organitzar les coses, de dolços que he menjat malgrat no haver-ho de fer... Dies de vacances. I avui és el darrer. I el passo sola a casa, fent gantxet, llegint, i també endreçant alguna que altra cosa.

Passo el darrer dia de vacances sola i tranquil•la, pensant en les coses que he de fer, en les coses que ja no faig. I em poso a escriure un post després d’haver rellegit trossets del meu blog. Llegint-lo me n’adono de com han canviat les coses a la meva vida en els darrers anys. Semblava que no arribaria, però ha arribat el moment de la serenor, de les rialles, del pis nou, del patí que no sabia que tindria, de les noves amistats, de les relacions equilibrades...

Escric un post sense saber si ho seguiré fent amb periodicitat. Fa temps que em falta l’impuls d’escriure. Crec que és perquè he volgut allunyar-me de tots els hàbits que tenia quan la meva vida em semblava tan difícil.

I ara, tot em sembla tan senzill! Ara cuino. Faig dieta. Camino. Aprenc a fer gantxet. Em relaciono amb la família sense neguits. Ja no pateixo a la feina. Faig fotografies. Ric amb les meves filles.

Ara que ja he guardat el nadal de casa meva, ara que em poso a escriure després de molt de temps de no fer-ho, ara que estic sola i gaudeixo del meu silenci, em pregunto si sabré fer el proper pas.]]> 1294602926 Sun, 09 Jan 2011 20:55:26 +0100