http://www.strambotica.com/blog/gem.php ca Gemmablog http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1325375901&archive= ]]> 1325375901 Sun, 01 Jan 2012 00:58:21 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1323240796&archive=

Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. Rellegeixes les paraules escrites temps enrera, i te n’adones de tot el que et va donar el gemmablog. Eren temps difícils, i el gemmablog et va fer molta companyia. El vas començar amb timidesa i molta humilitat, i poc a poc te’l vas anar fent teu. A mida que creixia, el teu petit univers s’obria, i així podies surar enmig de la tempesta que et tenia aclaparada. Mentre escrivies el teu gemmablog, aprenies la soledat, resolies conflictes, amanyagaves penes, desdramatitzaves, aïllaves sentiments que t’ofegaven, i també reies, llegies, comparties i feies amics.

Hi ha dies que enyores aquell impuls d’escriptura que va fer créixer el teu gemmablog. Et costa posar-te a escriure, i quan ho intentes et sembla que no tens res a dir, ara que tens davant teu el full en blanc de la teva vida. Has arribat al cim, però ara ja no has de fer cap camí de tornada, saps que només es tracta de posar-te a caminar de nou carena enllà. Perquè no ho fas?

Rellegint el teu gemmablog rellegeixes tot l’esforç que et va costar arribar on ets ara, i sents créixer dins teu un profund agraïment a les teves pròpies paraules i a totes aquelles veus que es van creuar en el teu camí.

Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. El que vas anar escrivint quan et senties sola i el que no has escrit des que sola et sents tan a gust.]]> 1323240796 Wed, 07 Dec 2011 07:53:16 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1313858296&archive=

S’ha independitzat. El gat ha marxat amb ella i la rata s’ha mort. Ara només estic jo.

Ja era hora.

Ara sóc només jo. Refaig el meu espai, ara només meu.

La cuina sembla més gran, l’armari del lavabo està quasi bé buit. Ja no trobo puntes de perfilador d’ulls pel terra, ni galetes mossegades a la cuina, ni m’he de preocupar per si queda mel o cereals quan faig la compra.

Ara només compro per a mi, cuino per a mi, només netejo el que jo he embrutat.

Ara només falta que les excuses no tornin.

Ara només queden les meves.

]]> 1313858296 Sat, 20 Aug 2011 18:38:16 +0200 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1297405558&archive=

Hauria d'estar dormint, però estic desvetllada, i avui tinc motius: aquesta tarda he tingut la boca oberta dues hores mentre les mans del jove dentista feinejaven dins un queixal malalt i indòmit. Hauria d'estar dormint, però estic escrivint, amb un got d'ibuprofè a qui confio el meu repòs d'aquesta nit.

Hauria d'estar dormint. Però sempre em costa anar-hi, com si retardant el moment del son s'allargués el dia, i com qui no ho vol, també la vida.

Hauria d'estar dormint, i quan penso que demà hauré de repetir el gest diari, però encara no prou après, de llevar-me, recordo que demà serà divendres i el gest serà menys dolorós perquè l'endemà ja serà dissabte.

I el dissabte no hauré de posar el despertador. I em despertaré amb placidesa per tornar a tancar el ulls, i ho faré amb un somriure maliciós, girant-me com una croqueta, abraçada amb força al coixí­, i exhalant amb tranquil·litat l'alè profund de la mandra permesa.]]> 1297405558 Fri, 11 Feb 2011 07:25:58 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1294602926&archive=


Ja he guardat el nadal de casa: les llumetes del pati, el pessebre centenari, el vesc, i el nino de neu de ceràmica. Ja he guardat el nadal dalt de l’armari, i fins l’any que ve. L’any que ve tornaré a fer el dinar de Sant Esteve per a catorze persones? L’any que ve aniré a casa la tieta a fer els macarrons pel dinar de Reis? L’any que ve...

Dies de família, de trucades per organitzar les coses, de dolços que he menjat malgrat no haver-ho de fer... Dies de vacances. I avui és el darrer. I el passo sola a casa, fent gantxet, llegint, i també endreçant alguna que altra cosa.

Passo el darrer dia de vacances sola i tranquil•la, pensant en les coses que he de fer, en les coses que ja no faig. I em poso a escriure un post després d’haver rellegit trossets del meu blog. Llegint-lo me n’adono de com han canviat les coses a la meva vida en els darrers anys. Semblava que no arribaria, però ha arribat el moment de la serenor, de les rialles, del pis nou, del patí que no sabia que tindria, de les noves amistats, de les relacions equilibrades...

Escric un post sense saber si ho seguiré fent amb periodicitat. Fa temps que em falta l’impuls d’escriure. Crec que és perquè he volgut allunyar-me de tots els hàbits que tenia quan la meva vida em semblava tan difícil.

I ara, tot em sembla tan senzill! Ara cuino. Faig dieta. Camino. Aprenc a fer gantxet. Em relaciono amb la família sense neguits. Ja no pateixo a la feina. Faig fotografies. Ric amb les meves filles.

Ara que ja he guardat el nadal de casa meva, ara que em poso a escriure després de molt de temps de no fer-ho, ara que estic sola i gaudeixo del meu silenci, em pregunto si sabré fer el proper pas.]]> 1294602926 Sun, 09 Jan 2011 20:55:26 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1293111203&archive= ]]> 1293111203 Thu, 23 Dec 2010 14:33:23 +0100 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1286736422&archive=
Agafo la caixa de les eines i em disposo a superar dos reptes: la cisterna del lavabo pixa i he de muntar la porta de l’armari de la cuina des d’abans de l’estiu.



I em desespero: vaig aprendre el funcionament de la cisterna de l’altre pis, però ara em trobo que aquesta és més moderna i el sistema és de doble càrrega. Ni idea. No veig cap cargol per collar. Desmunto la tapa de la cisterna, i després no la puc tornar a muntar.



Faig una pausa i vaig cap a la cuina. Visualitzo les peces, identifico els visos i els tornavisos.



Miro les frontisses i intento entendre com van encaixades, i em disposo a fer el muntatge, però... ai las! els forats de la frontissa no encaixen amb els de la porta!



Respiro i em poso a escriure aquest post. Quan l’acabi ja serà hora de preparar-me el dinar, i plena de frustració recolliré els visos i els tornavisos, retiraré la porta de l’armari i l’amagaré un altre cop, ara ja sabent que jo sola no puc arreglar-la i sense saber com ni qui pot fer-ho. Faré fotografies de la cisterna amb el mòbil, confiant que el personal de manteniment d’on treballo em pugui donar una guia de què és el que he fer.

Dinaré, amb el neguit d’haver perdut el matí, i em disposaré a mirar una d’aquelles llargues i melodramàtiques pel•lícules que fan per la tele els diumenges per la tarda.

Acabaré dormida al sofà, ben segur, fins que em desperti el telèfon, per sort, i la veu que escolti a l’altra banda m’ajudi a tornar-me a posar les piles.

Sort que demà no és dilluns per a mi. Faig pont.]]> 1286736422 Sun, 10 Oct 2010 20:47:02 +0200 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1285529581&archive=

Obro un full en blanc mentre escolto música -últimament necessito la música- i enceto paraules que fa molt temps tinc guardades, no sé en quin calaix. Visc un present molt recent, ara que he esborrat tantes coses, i estreno imatges per guardar a la meva memòria. El meu present és molt senzill, però ara sé que les coses senzilles són les que m’agraden.

Encenc una cigarreta (un dia deixaré de fer-ho) i acaricio la meva gata. S’ha quedat sola i no s’hi acostuma.

Teclejo com una aprenent, amb timidesa i sense gaire encert.

El rellotge marca l’hora d’arreglar-me per sortir. Fa mandra, quasi sempre, sortir, però m’hi esforço. Camino fins l’Estació de França, i amb els amics fins a Ciutadella on hi ha espectacles de llum i de música. Passegem quasi bé a les fosques. S’hi està bé. Parlem, ens coneixem, i quan ja en tenim prou ens acostem al Born. Una invitació a cava interromp el passeig. Entrem al local i ens agrada. La fem petar, allà asseguts en aquells sofàs de color negre.

Sortim per ja marxar a casa, però ell ens vol ensenyar aquell local que tant li va agradar fa poques setmanes. No sap si recordarà el carrer, tant despistat com és. Caminem pels carrers del casc antic, plens d’història i que a tots ens agraden tant, i trobem el local. Té raó, és un lloc entranyable. Hi entrem i prenem una cervesa. Ella i jo ens acabem de conèixer, i la conversa va estripant petits episodis de les nostres vides. S’ha fet molt tard i sortim per anar cap a casa. Ens acomiadem d'ella i fem un tros de camí plegats. No m’ho diu, però està content. Jo tampoc li dic, però estic contenta.


]]> 1285529581 Sun, 26 Sep 2010 21:33:01 +0200 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1280815380&archive=

Ja de vacances. En tenia ganes. Ganes de no posar el despertador; ganes de poder anar al meu ritme; ganes de circular pel barri en hores normals i poder anar al mercat, i tenir el matí sencer per fer el dinar. Ganes d’entrar i sortir, d’anar i venir. Ganes de poder sortir al meu pati sense cap bastida ni música indú, la dels pintors de la façana. Ganes de trencar rajoles per, si ell m’hi ajuda, acabar el mosaic que l’antic propietari del piset va començar.

Ganes de menjar bé i d’aprimar-me. Ganes de caminar fins aquell carrer, acompanyada. Ganes de fer fotos i no deixar-les oblidades a la càmera. Ganes de que plogui una mica més, i així refresqui com avui. Ganes de tenir calor i poder dutxar-me quan ho vulgui.

Ganes d’acabar les vacances contenta perquè he fet coses, coses per a mi; de saber que aquest estiu puc estar pletòrica si m’ho proposo; de sentir-me activa, i riallera; d’esbolotar-me com fa temps no faig.

Ja de vacances, els primers dies els he dedicat al descans i a la lectura.

Potser em compro uns llençols nous.

Potser condueixo per carreteres secundàries.

Potser miro una nit d’estels sense lluna.

Potser torno a escriure.

]]> 1280815380 Tue, 03 Aug 2010 08:03:00 +0200 http://www.strambotica.com/blog/gem.php?subaction=showfull&id=1276360829&archive=


Si la genètica s’hagués portat bé amb mi, em podria presentar al concurs de Miss Camiseta Mojada, però com no ha estat així... tinc la samarreta mullada, però no sóc apte per a cap concurs.

Escombro, i suo. Passo l’aspirador, i suo. Guardo la compra, i suo.

Suo a l’hivern i suo a l’estiu.

Jo que mai havia suat, ara em passo el dia suant. Les hormones de dona madura em fan suar contínuament. Res que faci, res que bellugui, el cap em queda xop, les gotes regalimen pel meu cos sense pietat, sense perdó, i el pitjor de tot, regalimen pel meu cos sense cap erotisme.



]]> 1276360829 Sat, 12 Jun 2010 18:40:29 +0200