
blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat
Hi ha dies que enyores el teu gemmablog

Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. Rellegeixes les paraules escrites temps enrera, i te n’adones de tot el que et va donar el gemmablog. Eren temps difícils, i el gemmablog et va fer molta companyia. El vas començar amb timidesa i molta humilitat, i poc a poc te’l vas anar fent teu. A mida que creixia, el teu petit univers s’obria, i així podies surar enmig de la tempesta que et tenia aclaparada. Mentre escrivies el teu gemmablog, aprenies la soledat, resolies conflictes, amanyagaves penes, desdramatitzaves, aïllaves sentiments que t’ofegaven, i també reies, llegies, comparties i feies amics.
Hi ha dies que enyores aquell impuls d’escriptura que va fer créixer el teu gemmablog. Et costa posar-te a escriure, i quan ho intentes et sembla que no tens res a dir, ara que tens davant teu el full en blanc de la teva vida. Has arribat al cim, però ara ja no has de fer cap camí de tornada, saps que només es tracta de posar-te a caminar de nou carena enllà. Perquè no ho fas?
Rellegint el teu gemmablog rellegeixes tot l’esforç que et va costar arribar on ets ara, i sents créixer dins teu un profund agraïment a les teves pròpies paraules i a totes aquelles veus que es van creuar en el teu camí.
Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. El que vas anar escrivint quan et senties sola i el que no has escrit des que sola et sents tan a gust.
Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. Rellegeixes les paraules escrites temps enrera, i te n’adones de tot el que et va donar el gemmablog. Eren temps difícils, i el gemmablog et va fer molta companyia. El vas començar amb timidesa i molta humilitat, i poc a poc te’l vas anar fent teu. A mida que creixia, el teu petit univers s’obria, i així podies surar enmig de la tempesta que et tenia aclaparada. Mentre escrivies el teu gemmablog, aprenies la soledat, resolies conflictes, amanyagaves penes, desdramatitzaves, aïllaves sentiments que t’ofegaven, i també reies, llegies, comparties i feies amics.
Hi ha dies que enyores aquell impuls d’escriptura que va fer créixer el teu gemmablog. Et costa posar-te a escriure, i quan ho intentes et sembla que no tens res a dir, ara que tens davant teu el full en blanc de la teva vida. Has arribat al cim, però ara ja no has de fer cap camí de tornada, saps que només es tracta de posar-te a caminar de nou carena enllà. Perquè no ho fas?
Rellegint el teu gemmablog rellegeixes tot l’esforç que et va costar arribar on ets ara, i sents créixer dins teu un profund agraïment a les teves pròpies paraules i a totes aquelles veus que es van creuar en el teu camí.
Hi ha dies que enyores el teu gemmablog. El que vas anar escrivint quan et senties sola i el que no has escrit des que sola et sents tan a gust.
07 Dec 2011 by gemma
6 comments
| by el paseante @ 07 Dec 2011 06:16 pm |
| També hi ha dies que enyoro el gemmablog i la seva creadora. |
| by mai9 @ 08 Dec 2011 02:48 am |
| jo també |
| by mar @ 09 Dec 2011 08:47 pm |
| jo també l'enyoro |
| by Ignatius @ 13 Dec 2011 08:16 am |
| De tant en tant, és útil fer cops d'ull al passat! I fins i tot reconfortant... |
| by oriol @ 21 Dec 2011 05:18 am |
| Ostres... feia molt de temps que no entrava al teu bloc. Anys, de fet... No sé per què et vaig perdre la pista i ara, tampoc no sé per què, t'he recordat. Veig que hi ha hagut canvis, i sembla que per millorar. Me n'alegro. A reveure. |
| by Spock @ 11 Jun 2012 06:34 am |
| Crec que els teus lectors podríem dir més o menys el mateix: el Gemmablog a tu t'ha donat molt, les teves paraules t'han aportat moltes coses... Però als teus lectors també. Les teves paraules saben embolcallar qui les llegeix, el fan somriure o emocionar-se, o simplement gaudir d'una prosa plena de matisos i de sinceritat. Seguirem traient el cap per si..... |
