Visites: 180050

blogs : 484
comentaris : 2762

Ja no fumes?? (jo sí...) Et va costar molt deixar-ho Un dia vas dir prou, i ja està Encara no ho has intentat Ho has deixat un munt de vegades, però... Sí, fumo, però crec que llegiré el llibre i parlaré amb tu per ajudar-nos mútuament a deixar-ho! Resultats

Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri


Article aleatori:
random

Contents



Avui, de sobte, m’he adonat que lluïa un sol esplèndid. Estava ben distreta... era dissabte i sense la rutina de cada dia, semblava que no importava quin temps feia. Però he sortit al pati per posar una rentadora. I llavors me n’he adonat. No m’ho podia creure, feia massa dies que tot era gris. I feia massa dies que no passava l’escombra ni la baieta pel terra del pati: fulles, sorra, plomes d’ocells, pedretes. Així que m’he disposat a rentar la cara del patí abans que marxés el sol (que no ha marxat!).

Quan tinc el pati net, sembla que tot a casa ja funcioni. La meva nova casa és molt senzilla de fer funcionar. Petitona, amb pocs vidres, sense cortines, amb els mobles justos. La meva nova casa és alegre (s’haurà contagiat de mi??). La veritat és que fem un bon equip.

-“La mare ara sempre està contenta” (B. dixit).
-“M’agrada el barri. Sembla que des que vivim aquí tenim bona sort” (J. dixit)
-“Has fet un badall! Abans quan parlàvem per telèfon sempre badallaves; ara ja no” (M. dixit).

Un tal Sr. Pita (quin cognom més divertit, oi) m’ha venut unes tauletes niu, de color vermell, dels anys setanta. He aconseguit que les restaurés per només quinze euros.

Sortiré al carrer un moment, aquesta tarda, per portar a la J. uns CDs. Treballa en un bar al costat de casa, i sembla que un client ha portat una minicadena. Tota petitona ella, i ha aconseguit posar a ratlla a tots els borratxos de cervesa del barri. Ara ja aconsegueix tancar puntual. Ella també està més contenta.

Estan més contentes les gates? Potser. S’han engreixat. Ara fins i tot surten a fer turisme: surten i entren de casa amb llibertat, i són l’atracció del carrer cada vegada que s’asseuen a l’ampit de la finestra.

No sé si la gossa de la meva filla gran està contenta, perquè borda molt.

Crec que la B. encara no està contenta. Però confio que es pugui contagiar de tots els que per fi ho estem.