Visites: 236020

blogs : 492
comentaris : 2794

Ja no fumes?? (jo sí...) Et va costar molt deixar-ho Un dia vas dir prou, i ja està Encara no ho has intentat Ho has deixat un munt de vegades, però... Sí, fumo, però crec que llegiré el llibre i parlaré amb tu per ajudar-nos mútuament a deixar-ho! Resultats

Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri


Article aleatori:
random

Sant Jordi. I què?



Sembla obligat, que no ho és, parlar de Sant Jordi.

Per fer-ho, m’he preguntat què pot significar per a mi aquest dia. Faig memòria i m’adono que fa molts anys que poca cosa té d’especial, excepte per dos motius: aquest dia mai treballo i a l’escola de les nenes fan l’acte d’entrega dels premis dels Jocs Florals. Així doncs, totes les tardes del dia de Sant Jordi passo per l’escola no fos cas que una filla meva guanyés premi i jo no hi fos. Una vegada em va passar i em va doldre força haver arribat tard.

He de tirar molt enrera en la meva memòria per recordar dies de Sant Jordi esplendorosos. En aquell temps sí que treballava. La meva parella i jo aprofitàvem l’hora de dinar per escapar-nos a les Rambles, i mentre menjàvem un entrepà ens perdíem entre les paradetes de llibres. Era l’època que era obligada l’adquisició de llibre i rosa, una vegada superada la rebel•lia de no comprar rosa. Recordo que jo no la volia mai, però va arribar un moment que, decebuda perquè mai em regalaven (regalava) flors, trobava a faltar no tenir ni la rosa el dia de Sant Jordi. Finalment, la rosa va arribar. Després va haver l’època que la feina o altres excuses ens impedien fer junts aquella passejada per la Rambla. La rosa arribava puntual al vespre. Però aquella rosa ja no era esperada. Era només part del protocol establert. Només això. Aquella rosa indiferent anunciava moltes coses.

Des de fa uns quants anys, mentre passejo per la ciutat el dia de Sant Jordi, no puc evitar fixar-me en la gent. Hi ha molt moviment. Tothom sembla atabalat, a més de la rutina de cada dia, tenen que comprar llibre, rosa, passejar i semblar enamorats. Observo les parelles que passegen agafades de la mà, amb la rosa i el llibre. Destrio aquelles que fan la passejada protocolària d’aquelles que no poden amagar, per la brillantor dels seus ulls i el somriure babau, que estan enamorades i que aquell dia és especial per a ells. Els que no ho viuen així, caminen distants, vagin o no agafats de la mà. Estan seriosos. No parlen. No somriuen.

Fa uns quants anys ja, que el dia de Sant Jordi passejo sola. El llibre acostumo a comprar-me’l dies abans, amb calma i assaborint la tria. Però em mantinc fidel al ritual d’observar en silenci l’aparador ciutadà de festa, amor i cultura obligada.