Visites: 236020

blogs : 492
comentaris : 2794

Ja no fumes?? (jo sí...) Et va costar molt deixar-ho Un dia vas dir prou, i ja està Encara no ho has intentat Ho has deixat un munt de vegades, però... Sí, fumo, però crec que llegiré el llibre i parlaré amb tu per ajudar-nos mútuament a deixar-ho! Resultats

Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri


Article aleatori:
random

Odissea? No pas. O sí?


8,50 h. Dreta a la parada del Bus. Avui vas tard, però confies que el bus arribi puntualment al cap de 10 minuts. El trajecte és d’uns 20-25 minuts. No cal patir que arribaràs a temps.

9,05 h. El bus no arriba. Rumies si hauries de fer un pensament i anar fins al metro, tot i el transbordament, potser és més segur ser puntual si vas en metro a la feina. Hostis... però és el que bus ja deu estar a punt d’arribar... Esperes.

9,08 h. No arriba. Ara ja no val ni la pena anar fins a la parada del metro. Ara segurament ja arribaràs tard, sigui en metro o en bus...

9:12 h. Bus! Per fi! Òndia... com era de suposar està a tope!

9:16 h. Has aconseguit situar-te en un racó estratègic. Ningú et demanarà que t’apartis. Només cal que t’agafis fort perquè aquest conductor és molt brusc.

9:20 h. La nena del cotxet ha vomitat. Ufff... pobra nena i pobra mare... L’oloreta encara es pot suportar... menys mal.

9:25 h. Tants braços aixecats per agafar-se a la barra, i un tuf de suat que esparvera... Quan surti del bus se m’haurà quedat el tuf enganxat a la meva roba?

9:30 h. “Señora! Apártese y deje pasar que más adelante hay espacio!” “Espere, que bajo a la próxima y entonces podrà passar sin problemas!”. La dona no capta el missatge i insisteix en la seva petició, que és resposta ara per una altra dona que diu que ella també baixa a la pròxima. Amb el soroll que hi ha sembla que un home, que tot just acaba de marcar la seva targeta, reclama amb mala educació pas. Les dues senyores que baixen a la pròxima protesten: "Si quiere ir cómodo, vaya en taxi!" La senyora que havia demanat pas abans, li explica al mal educat que no els deixen passar. El conductor s’aixeca per cridar als del fondo que si us plau s’apartin que sinó la porta del darrera no tanca. La nena que ha vomitat plora perquè està neguitosa amb la roba mullada.

El panorama és surrealista, malgrat ser quotidià.

I jo penso que aquest trajecte s’hauria d’haver gravat en vídeo per passar-lo per TV3 cada vegada que el Clos ens convida a utilitzar el transport públic perquè és tan “guai” que fins i tot hi ha qui s’enamora en un trajecte, perquè al transport públic de Barcelona tot són flors i violes.

9,40 h. Sembla mentida, el bus no es buida de cap de les maneres. Al Passeig Colom el 80% dels immigrans que hi ha al bus baixaran, com cada dia observo, per anar al registre civil a fer gestions.

9,42 h. Efectivament, molts han baixat. Algun despistat es queda palplantat perquè no sap cap on ha d’anar. Deu ser la primera vegada que hi va. Però no és problema, només cal que es fixi i segueixi a la resta de persones que han baixat. Totes van al mateix lloc.

Tots menys jo, que vaig a la feina, i arribo 18 minuts tard. Baldada de fer força per no caure, agobiada pel soroll que he hagut de suportar durant aquest tortuós trajecte, anguniosa per totes les olors que s’han filtrat pel meu nas, empipada perquè gràcies al fantàstic transport públic de la nostra ciutat, avui un altre cop hauré de recuperar per la tarda el temps que he perdut enmig de la quimera del trasport urbà.

Però agraïda perquè el vòmit de la nena no m’ha esquitxat.