Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Pausa - 14 Apr 2007 by gemma



He pres una decisio i ara tinc un projecte.

Em sento be.

.. - 01 Apr 2007 by gemma




Un dia tornaré a inventar
sense fixar-me en els detalls,
no esborraré cap mot
ni ignoraré cap figurant.

Tornaré a inventar
i no esborraré cap mot.

Els detalls
ja m’ho hauran dit tot.

He pintat - 01 Apr 2007 by gemma




Colors. Dits bruts. Experimentar.

Descobrir.

Ganes de repetir.

Enyorança - 17 Mar 2007 by gemma





Per Setmana Santa anirà a la platja. Serà la primera vegada que hi vagi i descobrirà el mar, la sorra, l’onatge, la salabror i les petxines. La recent estrenada mare cuidarà d’ella i el pare es tornarà a estrenar, recordarà i reviurà la seva experiència, mentre en viu una de nova i irrepetible.

Jo li vull regalar un joc de cubells i pales per fer obres d’art amb la sorra mullada. També un conte que parli del mar. Amb aquesta intenció vaig anar a la llibreria l’altre dia. Vaig estar una bona estona mirant contes d’infants, i llavors vaig reviure els bons moments passats amb les meves filles quan eren petites, el moment màgic del conte abans d’anar a dormir.

No vaig quedar-me cap conte de platja. Se’m va fer tard mentre rellegia els contes que vaig llegir, centenars de vegades, a les meves filles abans d’anar a dormir.

Em vaig emocionar.



Sola - 11 Mar 2007 by gemma




Sí, em sento sola. Des que ell ens va deixar, més sola encara. Avui fa un any que vaig veure’l per darrera vegada. Un any, però no puc deixar de plorar-lo. El ploro per la felicitat que per fi tenia, per l’amor que donava als seus fills, per l’alegria que teníem sempre que ens veiem, per tantes coses...

M’he quedat molt sola. Massa.

Em sento dins un cercle viciós, incapaç de sortir-me’n, cada vegada més sola, més fràgil, més decebuda i descreguda.

Sempre he tingut confiança, però darrerament...

M’agrada estar a la vora de les persones que estimo, m’apropo sempre que puc a les persones que tenen alegria, intento que la seva desperti la meva. Però sempre torno a casa, i allà el que trobo és un espai que no sempre sento meu.

I somio. Somio un somni que un dia faré realitat. Podré escapar per fi i gaudir del meu espai. Sola de veritat tornaré a començar sense excuses, sense paranys.

Mentre tant, disfresso la meva soledat escrivint en el meu bloc perquè algú em llegeixi, llunyana de tot i de tots, sento la proximitat i complicitat dels blocs amics, i apropo la meva mà perquè qualsevol de vosaltres me la premi.



<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>