Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





D'amiga, caixes i ganes - 17 Jun 2007 by gemma



Sempre que arriba a les meves mans una caixeta penso en tu, que les col•lecciones. Sempre que penso en el viatge que faria penso en tu, perquè et portaria una caixeta per a la teva col•lecció. Avui, mentre pensava un cop més quines coses no m’emportaré a la casa nova, he pensat si les meves caixetes anirien amb mi o te les regalaria. I llavors he pensat que em llegeixes poc, i he recordat que de tant en tant et renyo perquè no em parles prou de les teves coses i sempre sóc jo la que vaig a tu amb les meves quimeres.

I d’aquest pensament he anat al de l’apatia d’aquest cap de setmana, que potser ja em tocava després de tants dissabtes anant a mirar pisos al maresme. I he pensat que no m’explico com puc estar tant tranquil•la sense fer res amb el munt de coses que tinc per fer. Però és clar, la més important no sé si depèn només de mi. La cosa més urgent és marxar d’aquesta casa, del mal rotllo d’aquesta casa que he suportat durant tant de temps. Les ganes que tinc de no haver d’arreglar cap més endoll, de deixar de sentir el degoteig de la cisterna de vàter, les que tinc de no haver d’escoltar cap més veu que ja no és amiga, les que tinc de poder oblidar les converses que giren entorn meu sense torn de defensa, les que tinc de sentir-me estranya en un lloc nou per fer-me’l meu, per estrenar-ho tot: el paisatge, els carrers, l’aire, les parets, els veïns, el forn, el quiosc, l’estanc, i sobretot... la platja.

Les ganes que tinc d’estar més a la teva vora i que les distàncies no siguin cap excusa.

Les ganes que tinc de saber-me sola de veritat, igual que ara però sense el teatre de fer veure que estic voltada de gent.

Les ganes que tinc de riure. Les ganes que tinc d’estimar. Les ganes que tinc que m’estimin.

Les ganes que tinc de viure.

I mentre escric això em ve al cap que fa sis anys que passo la nit de St. Joan tancada a casa i les ganes que tinc aquest any de no fer-ho...

Sí!! Avui he anat amb bici!!! - 14 Jun 2007 by gemma




A veure si cada dia una estona, de camí a la feina i de camí a casa, em poso en forma!!

wink

Diumenge - 10 Jun 2007 by gemma




Matí de diumenge. Fa una bona estona que llegeixo blocs, que miro el correu mentre sento la fresca d’aquest matí de diumenge calorós que m’arriba per la porta oberta del balcó. Miro el rellotge i fumo la darrera cigarreta abans no em posi en marxa. Tres obligacions a complir: recollir el pis, fer el dinar, estudiar. Dubto si aquest és l’ordre correcte. Estudiar i a cada horeta fer una pausa. Cada pausa un retall d’ordre, la pausa gran per fer el dinar. Sí, sembla que aquesta és la millor manera de procedir. Però espero. Encara no, tinc un dubte més... em vaig quedar dormida al sofà i per tant he despertat vestida. Em quedo vestida? Em dutxo per treure’m la mandra i em vesteixo amb vella roba còmode... o aprofito que ja estic vestida per anar ràpidament a l’estudi on la LOU, la LUC i altres rotllos m’esperen? Ara recordo que tinc una trucada pendent, no vaig felicitar la meva germana pel seu aniversari, aisss... quan no fas aquestes coses en el moment precís en què toca fer-les, després no saps com afrontar-les: has de trucar començant amb una excusa, que mai és bona, confiant que l’altra farà veure que no li va saber greu que t’oblidessis d’ella, farà veure que compren que tens moltes coses al cap i que en tan poc espai mental ja no hi queden esvorancs on encabir-hi assumptes aliens a tu mateixa.

Matí de diumenge tranquil, ara que el rellotge no marca encara el migdia...

"A quien madruga, Dios le ayuda..." (diuen...) - 08 Jun 2007 by gemma



Darrerament sóc molt bona nena. No m’ho crec ni jo mateixa… cada dia vaig a dormir no més tard de les 00.00 hores!!

Dormir set hores té molts beneficis (diuen…). Jo de moment només he notat que em llevo pel matí més desperta i fins i tot a l’hora!

Que bé, m’estic fent gran!!!!

D'indolència i acrobàcies - 03 Jun 2007 by gemma




Es lleva sense ganes de fer res. És dissabte i és el dia de la setmana sense horaris. De tant en tant, però, mira el rellotge per assegurar-se que tindrà temps d’anar al supermercat abans no el tanquin. Hi ha d’anar, però avui fa mandres.

Avui passaria el que queda del dia tirada al llit o al sofà sense pensar res, cansada de pensar i de rumiar, cansada de esforçar-se en recuperar l’energia perduda i sempre atenta i en tensió, com l’acròbata que fa equilibris sobre la tensa corda, segur d’ell mateix, però sabent-se en perill.

Avui ha rigut amb la seva filla, s’ha relaxat amb ella mentre l’equatoriana, que li fa neteja del pis un cop al mes, passava l’aspirador i esborrava la pols de les prestatgeries i dels vidres. Avui durant uns minuts elles dues han tingut la complicitat d’un petit somni. Només ha estat això, però elles necessiten oblidar moltes ferides amb moments innocents i alegres com el d’avui.

Avui hauria d’anar al cinema; cansada de viure una vida que no sent seva li aniria molt bé esborrar-la durant noranta-cinc minuts mentre n’observava una aliena.

Avui ella escriu, no gran cosa, però si més no ha tingut l’impuls de fer-ho.


<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Següents >>