Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Com cada estiu... - 16 Aug 2007 by gemma



Soroll... - 04 Aug 2007 by gemma











Tot és mut... malgrat l’estrident soroll que em volta, malgrat el moviment pertorbador que acompanya tant brunziment.

No m’aturo: estic aturada. Tanta activitat aliena a mi em paralitza, tant soroll foraster m’agredeix.

Em sento envaïda, segrestada, agredida, assetjada.

Per culpa de la pols, des d’ahir xapotejo records tot el dia. - 30 Jul 2007 by gemma




De bon matí, no sé com, em vaig trobar enfilada dalt la prestatgeria baixant tots els llibres per netejar-la. Després, un a un, cada llibre ben raspallat i endreçat. I aquí va començar el xipoll. La majoria dels llibres coneguts, és clar, però acompanyats de la seva petita història. Aquella tarda a Documenta, aquella lectura obligada de la facultat, aquell llibre que mai vaig tornar... De tant en tant, la sorpresa d’aquell llibre que no recordava tenir. Les absències. Aquells llibres que esperava trobar i no hi eren. Els he perdut? Se’ls va endur amb els seus? El grup de llibres inútils que difícilment consultaré mai però que seguiré guardant, com per exemple un manual de taquigrafia (sí, recordo que mentre estudiava la teoria pel carnet de conduir, també estudiava taquigrafia a estones perdudes al bar de la facultat amb l’esperança que em costés menys prendre apunts), un llibre de trucs de màgia (no m’ha agradat mai fer màgia, no sé d’on haurà sortit), o la “Guía de la futura madre durante el embarazo” (aquest segur que tampoc el necessitaré!).

Embogida enmig del caos vaig anar a buscar caixes d’arxiu decidida com estava a deixar el meu estudi endreçat i net com una patena (ja sabeu que fa mesos que visc coberta per la pols i el soroll de les obres...). Com que estava embogida, potser també perquè ja no havia de tornar a treballar fins el dia 30 d’agost i a més creia que ja havia cobrat la mesada, vaig tenir la genial idea de comprar àlbums nous per endreçar també les fotografies de la meva vida, aquella vida anterior a la vida digitalitzada.

I si ahir xapotejava tímidament amb els records que els llibres em portaven, avui... avui els records de les fotografies ha estat una altra cosa. Avui amb les fotografies he recordat especialment a aquells que tant estimo i ja no hi són. Però també he reflexionat i m’he adonat que no sóc rancuniosa, i tot i haver tret algunes fotografies, altres les he mantingut perquè m’ha semblat que aquelles persones que anys després em van fer mal, el dia que van ser fotografiades al meu costat compartint amb mi aquell moment no eren la mateixa persona. I no sóc persona d’esborrar capítols de la meva vida. Tot el que m’ha succeït ha passat i forma part de mi.

Tot i així... al rebedor de casa hi ha tres o quatre bosses que m’esperen per anar a la brossa... i també un munt de cartes d’una mili... jejejeje que per mandra encara no havia rescatat d’un racó on no feien nosa.

No encaixo encara. No sé quan ho podré fer. Però em vaig preparant per la meva futura vida.

Vull iniciar el meu viatge lleugera d’equipatge.

Avui sí! - 26 Jul 2007 by gemma



Sí que he pogut preparar-me un cafè només llevar-me. Feia sis dies que sortia de casa sense el meu ritual de sempre: cafè, cigarreta, dutxa… traient-me la son amb la dutxa freda… aissss quin horror! I no pas amb el meu cafè de sempre.

Però he estat afortunada perquè no he estat afectada per l’avaria que ha deixat sense electricitat mitja ciutat.

I tot plegat em fa reflexionar entorn les comoditats que tenim i que sovint no apreciem. Qui recorda hores d’ara quan no hi havia aire condicionat als vagons del metro o als autobusos? O quan a l’oficina els papers se’ns enganxaven als braços de tan suats que estàvem? Ara no suportem que s’espatlli l’aire o que un taxi no el porti engegat, tampoc ens imaginem conduint sense direcció assistida. Impensable seria viure sense gas, electricitat o aigua corrent. He estat sense gas sis dies, i ja m’hi estava acostumant, però a l’estiu no costa gaire. Passar sense llum és molt més complicat: nevera, telèfon, ordinador, internet, televisor, aire condicionat, ascensors, semàfors... tota la nostra quotidianitat es capgira. I només em refereixo a allò que no és urgent ni extraordinari ni excepcional. Només parlo d’allò comú i vulgar per repetitiu i bàsic de les nostres vides: una dutxa, un esmorzar, un trajecte, veure les notícies a la TV, llegir correus electrònics, comunicar-nos, vestir-nos, rentar-nos, posar-nos guapos, treballar, tenir la vida més fàcil per pretendre (o creure) tenir més lleure.

I l’aigua? Som conscients de la quantitat d’aigua que malgastem cada dia per vagància? (Sí, vagància, perquè quan no tanquem l’aixeta mentre ens rentem les dents o ens ensabonem el cap és per vagància, per res més!)



Quan era petita passava els estius a un poble de secà. No teníem aigua corrent i cada estiu depeníem de les cubes i de les restriccions. Érem cinc germans, dos avis i la meva mare. Us podeu imaginar que si no anàvem amb compte no teníem aigua ni per beure! Quan ens obrien el pas de l’aigua (una hora al dia) omplíem totes les galledes que podíem. Anàvem a rentar al riu, o als horts. Els sistema per rentar els plats consistia en esbandir tota la vaixella en la mateixa aigua. En aquells temps jo crec que només rentàvem quan realment la roba estava bruta i ara rentem, rentem, rentem... Recordo que sovint ens deixaven anar a omplir galledes de les cisternes o dels pous d’algunes cases, i per a nosaltres, els nanos, tot plegat era una festa, segurament perquè la meva mare no en feia cap problema. Però em va quedar molt clar que l’aigua era un be escàs i que sempre se’n podia fer un ús més sostenible si se n’era conscient.

Bé, ja he fet la reflexió del dia. Potser és que estudiar i prendre cafè em posa “rotllera”.

Sense cafè... - 22 Jul 2007 by gemma



Estem sense gas des del dijous. Sembla ser que hi ha una fuita i fins que no es localitzi i s’arregli la companyia ens ha deixat sense subministrament. Però jo no veig que ningú busqui... i demà ja serà dilluns i cinquè dia sense cafè ni menjar calent, ni dutxa calenta... Tampoc sabem si la fuita ja existia o tot ha vingut per les obres celestials de l’AVE que ens deixen un dia sense aigua per no sé què de les canonades del carrer i l’endemà sense gas per no sé què de les canonades del gas.

La qüestió és que esmorzo un got de llet amb colacao com quan era petita. I hi suco magdalenes, com quan era petita. I em perdo en el neguit de recuperar amb la cullera els trossets del naufragi de la magdalena...

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>