Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Coses de dissabte - 15 Sep 2007 by gemma

Els dissabtes són per descansar però també per fer aquelles coses que durant la setmana no podem fer. Coses que no ens agraden gaire i que donen significat a l’expressió “fer dissabte”. És a dir: recollir una mica a fons el pis, fer la compra, posar rentadores...

En el meu cas, fer dissabte mai se sap què pot significar.

Si avui és dissabte, a mi em toca eliminar un niu d’abelles que acabo de descobrir al balcó. Sí, un niu d’abelles fet amb fang. És petitó, amb una entrada perfectament circular, just a la cantonada, i no he vist cap abella, aisssss...... deu estar ple de cries...... o jo que sé!!!! I com ho faig! A cops de bastó???? Enfilada a l’escala??? I si surten abelles i m’ataquen????

He fet una foto però no s’aprecia amb detall perquè no m’he enfilat per fer-la:



D’altra banda, també he descobert que les màquines no han pogut fer la seva feina amb precisió....



No m’estranya tenint en compte a quina distància estan foradant....



Els meus dissabtes no són normals... sad

Nit de dissabte - 09 Sep 2007 by gemma





S’acaba de quedar sola. És dissabte, i el jovent de casa ja ha sortit de festa. La tele s’ha quedat encesa. Veu que parlen en turc. Es gira i veu que és el canal 33, un programa subtitulat. Li agrada. Vol sentir-se llunyana. Abans de posar-se a escriure tanca els ulls i s’imagina lluny. Es vol imaginar lluny. Li costa. Li costa imaginar-se llunyana de tot el que vol allunyar d’ella sense aconseguir-ho. Estudia per unes oposicions, i potser ha equivocat la seva professió, potser hauria de tenir una habitació amb una bola de vidre i anunciar-se per internet i cobrar trenta euros per encertar tot allò que a la seva vida sempre encerta, malauradament, sense cobrar euros però sí patacades.

Potser hauria de deixar les oposicions de banda i posar-se a escriure alguna cosa que pogués ajudar a alguna dona que estigués iniciant un camí semblant al que ella ha finalitzat (està tancant les portes, però deixant les claus posades) en el difícil i sovint dolorós procés de ser mare.

Explicar que cal acceptar que arriba un moment en què la vida dels nostres fills és només seva, que les nostres provisions s’han esgotat i ens hem quedat sense reserves, explicar que hem d’acceptar que volíem veure créixer els nostres fills amb seguretat i felicitat i el que veiem són pors, angoixes, incerteses i molt temps perdut. Explicar que el nostre dolor és només nostre, i que hi tenim tot el dret, però que en aquest dolor no hi ha d’haver mai cap rastre de culpa.

Explicar que la soledat d’una mare és la soledat de totes les mares, com ho és el seu patiment, el seu orgull, el seu amor, la seva comprensió, la seva tendresa, la seva paciència, la seva tenacitat, la seva lluita, les seves llàgrimes.

Explicar com una mare vol deixar de ser-ho.




Adéu agost - 29 Aug 2007 by gemma



Avui és el meu darrer dia de vacances.

Ha estat un mes d’agost diferent, caracteritzat pels llibres, els retoladors de colors, les eines de bricolatge, la pols i el soroll.

Les nits despertant-me tres o quatre vegades pels crits dels obrers de l’avemaria; els dies pretenent treure les marques de la polseguera, posant música al màxim de volum per ignorar els cops de les màquines que no descansen en cap moment a cinc metres de la porteria de casa meva; la taula del menjador plena de llibres, retoladors, papers, tot estès sobre la taula convidant-me en tot moment a asseure’m i a ser una bona nena que ha de treure bona nota per assegurar-se la tranquil•litat del seu futur.

I demà de nou a la feina.

I avui novament americana. Va arribar ahir, i sembla que aquesta ens agrada, té conversa, és alegre, i no és la típica barbie que es passa l’estona arreglant-se i que només pensar en anar de festa. És la primera americana que li expliquem que a casa no es diu: “Buenas noches”, sinó “Bona nit”, i ens ha fet cas!!!

O sigui que... tot torna una mica a la normalitat, fins i tot la cisterna del vàter, que de tant en tant no goteja... ella és així, autònoma, independent, àcrata, rebel, indòmita... i ho confesso... m’ha vençut... Però la vida és així, no es poden guanyar totes les batalles!

Tot i que sembla que la rutina torna, dins meu alguna cosa ha canviat, o més ben dit, s'ha afiançat. Benvinguda la nova rutina!

HAY ALGUN LAMPISTA EN LA SALA?????? - 28 Aug 2007 by gemma



No et necessito... - 25 Aug 2007 by gemma

Ell ja no té cap secret per a mi.

Ara ja ens ho hem dit tot. De dia i de nit, amb camisa de dormir i amb texans, pentinada i amb el cap mullat, descalça i amb sabates.

Els gats se l'han mirat amb curiositat.

Jo ho he fet amb confusió i ràbia, amb delit i neguit, amb debilitat i també amb supèrbia quan, finalment, l'he despullat.

Mica a mica, molt lentament, l'he anat vestint. He escrutat cada racó, cada interrogant, cada incertesa fins a saber-me'l de memòria. No volia cap més malentès entre nosaltres.

No ha estat fàcil.





I per això ara t'ho dic així de clar: no et necessito.

No et vull necessitar.



Tu ho hauries fet més de pressa? Segurament. Però les eines són les mateixes.



Tu hauries pogut enroscar bé la "palometa" i no hi hauria el degoteig que jo tinc encara per no haver pogut ajustar prou bé la cisterna amb el vàter? Segurament. Però tu no hi eres.

A tu només et vull per una cosa... una sola...

Perquè m’abracis.




<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>