Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Pintant-me els llavis - 03 Oct 2007 by gemma




Fa un mes que li van al darrera sense cap resultat.

Dos dies després del meu nomenament, m’he pintat els llavis, li he dit el meu nom i que m’acabava d’incorporar al nou lloc de treball de recent creació. Li he parlat de l’espai on s’ha d’ubicar provisionalment la recepció, per demanar-li que la seva institució retiri tots els objectes que encara hi té. M’ha dit que l’espai ja s’ha buidat (jo sabia que no era així). “Oh, no saps l’alegria que em dónes!”, li he dit. Ell ha afegit: “Si hi queda alguna cosa, us la podeu quedar, o la llenceu vosaltres mateixos”. Somrient, he respost: “Si hi queda alguna cosa que s’hagi de llençar, però, us en cuideu vosaltres de llençar-la”. S’ha fet un silenci, i m’ha demanat: “Com m’has dit que et deies?” (jejeje.... sort que la conversa era telefònica, perquè a mi se m’estava escapant el riure!!)

Un quart d’hora després, li he escrit un correu electrònic:

“Bona tarda P......, fa una estona hem parlat per telèfon, però em sembla que no ens hem entès i no parlem del mateix espai. L’espai al que jo em referia no està buit sinó més aviat ple: tres taules, dues cadires, un fax, tres caixes, una calculadora, una enquadernadora, un cavallet de pintor, tres escombres, una prestatgeria i objectes diversos. T’agrairé que donis les ordres oportunes perquè aquest espai pugui quedar buit abans del proper dijous, per tal que puguem iniciar els treballs de pintura i adequació de la nova recepció de l’edifici mentre durin les obres d’ampliació de ......... . Moltes gràcies.”

Una hora més tard, estaven buidant l’habitacle. Ràpidament li he adreçat un nou correu electrònic: “Bon tarda P....., moltes gràcies per la teva celeritat en les gestions realitzades”.

Al despatx, encara riuen ara dels meus llavis pintats just abans d’agafar el telèfon per trucar-lo per primer cop!

Aissss si el P.... sabés que jo sóc la boja que dina a la taula del costat seu al menjador del personal..... (perquè jo sí que sé qui és ell.... però ell no sap qui sóc jo!! )

(Reso perquè no tingui idea del món dels blogs... i mai pugui arribar a llegir això....)



Tardor - 28 Sep 2007 by gemma




Celebro el nou cel que la tardor ens porta. L’aire fresc. El canvi de roba a l’armari. La nova rutina.

La tardor és l’estació que més m’agrada, però sempre em sembla curta amb el seu final escanyat per l’imposat avançament d’uns nadals que ens envaeixen abans d’hora.

Amb la tardor, torno a tenir ganes de passejar. De setembre a novembre miro el cel més vegades que mai. El sol ja no crema, i com a la primavera, m’agrada sentir el suau contrast de l’aire que ja fresqueja amb l’escalfor del sol que ja no agredeix.

El cel és net, i la llum esplèndida.

Celebro que ja hagi arribat la tardor. Trobo que m’escau bé.



Escombra, gats, lleis, i coses diverses. - 23 Sep 2007 by gemma

M’han regalat una escombra!!!!!

De moment no és per sortir volant de casa… de moment sóc una bruixa “de a pie” però tot arribarà...



És una escombra elèctrica! Una escombra amb la que em costarà menys fer desaparèixer els pèls dels gats i altres “tropezones” que sempre hi ha a casa meva, tractant-se d’una casa tan transitada.

Avui és la meva joguina. Cada vegada que necessito estirar les cames entre llei i llei de funció pública (que avorrida que és la llei...), agafo l’escombra i em passejo pel pis darrera els gats que no sabem que c..... passa ni que c.... li passa a la senyora de les ulleres que sempre els dóna menjar i es preocupa que tinguin aigua neta per beure.

La senyora de les ulleres vermelles està de vaga de cuidar gats. Ha encarregat a la filla que porta gats a casa que sigui responsable del tema, i com era d’esperar, els gats s’han quedat sense menjar. I la senyora de les ulleres té temptacions de buscar alternatives culinàries per a les bestioles, però no. Cada vegada que obre la nevera per buscar pernil pels gats, la tanca, i mentre es diu a ella mateixa que no ha de resoldre el problema de la filla ni patir per allò que no pateix la filla que tan estima els animals... s’apropa a la joguina i fa una passejada pel pis...

Aisss.... pobres gatetes... elles que estan acostumades a confiar en la senyora de les ulleres... elles que sempre que la senyora de les ulleres es posa en moviment la segueixen.... ara, quan la senyora es posa en moviment, l’observen abans de res per saber si poden seguir-la o han d’amagar-se.

Sigui com sigui... la senyora de les ulleres sempre acaba asseguda amb els apunts als davant i els gats asseguts sobre les lleis, fent-li companyia.



Oi que són maques?

I aquesta és la okupa... la que va arribar adoptada fa poc...



Context - 23 Sep 2007 by gemma



Abans de sortir de l’institut va córrer fins a la font del pati per beure aigua, amb tanta mala sort que va ensopegar i amb un ferro de la cistella de bàsquet es va fer un tall a la cama.

Un accident. El primer tall involuntari després de tants talls voluntaris que per fi ja s’han acabat.

Un cop al dispensari, mentre l’infermera prepara l’operatiu per cosir la ferida, es preocupa per la noia i per la mare. No ens coneix. No sap res de nosaltres, d’aquesta mare i d’aquesta filla... Em diu: “No es marejarà, voste...”. Responc: “No pateixi, estic molt curtida jo”. Pateix per no fer-li mal, li explica que li posarà unes petites injeccions per anestesiar la zona del tall que ha de cosir. És la primera vegada que un tall en el seu cos és atès amb tanta atenció. Segurament és el primer tall que quedarà ben cicatritzat. Està ajaguda, escoltant amb atenció les explicacions de l’infermera, quan jo, la mare, m’adreço a la professional i li deixo anar: “No es preocupi si li fa mal, és el primer tall que es fa sense voler-se’l fer”.

No em va entendre.

Normal.

Jo no ho vaig dir enfadada. Mentre ho deia mirava la meva filla amb una mena de complicitat. Era una frase dita fora de context que només s’entenia en el nostre context privat. Només la meva filla i jo sabíem que era el primer tall en el seu cos que compartíem.

Fa dos dies que vaig dir la frase. Fa dos dies que em pregunto perquè la vaig dir.

Fins avui no he comprès que amb aquella frase, i amb aquella mirada nostra, d’alguna manera celebràvem que els “altres” talls feia mesos que havien acabat.




Bohèmia - 16 Sep 2007 by gemma



La paraula “bohemi” fa referència al tipus de persona que mena una vida desordenada, deslligada de les convencions socials, i que la societat identifica generalment amb artistes, músics, poetes… persones idealistes i creatives, que tradicionalment són “etiquetades” com a personatges amb aparença despreocupada i gens convencional. La bohèmia centra els seus interessos en el món de les idees, el coneixement, la creació artística, l’enriquiment intel•lectual i l’interès per altres realitats o manifestacions culturals.

Aquesta seria una breu definició. Breu. Teòrica. Sense matisos.

Ahir per la nit, en una agradable sobretaula amb espelmes, algú amb qui no he tingut gaires sobretaules, però que em parla amb molt amor i com si em conegués molt, em va dir: “Tu ets bohèmia”.

Avui, tot pensant-hi, crec que li dono la raó.

D’entrada, la societat no està pensada per a les persones que viuen soles. Heu viatjat mai sols? Heu anat mai a hotels sols? Paguem com els aparellats. És indignant. Les sopes instantànies són de dues racions. Sembla que la mínima unitat sigui la parella. Són només dos exemples. A partir d’aquí, o t’adaptes, o es confirma la teva rebel•lia.

Confirmada la rebel•lia, comences a disfrutar. Vas a la teva. Et pots permetre el luxe de “saltar-te” certes convencions. Ja tens un element bohemi. Pots menar una vida “desordenada” en certs moments deslligada de les convencions socials. Si no et preocupa seguir sol, i no busques per tant parella perquè aquest nou estat ja t’està bé, segurament significa que tens un punt de persona gens convencional, i els teus interessos se centren en coses diferents a altres persones.

Ets una persona curiosa, ara tens més temps lliure perquè t’has “lliurat” de certes convencions i aquest nou temps sumat a la teva curiositat fa que tinguis nous interessos.

Explores el teu interior, descobreixes coses teves que no coneixies i que t’agraden. Explores l’exterior per allunyar-te del que no t’agrada i descobrir els camins que vols que et portin cap a les experiències enriquidores que vols viure.

Sí, et saps rebel. I avui també bohèmia.

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>