Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Malgrat les lleis i els virus - 27 Jan 2008 by gemma



El meu cercle encara no ha començat. Estic tancada dins una bombolla plena de papers, retoladors fluorescents, lleis, sensació de no arribar-hi, sensació d’arribar-hi…

Cinc places. Només cinc places. Peró un bon amic em va dir: “Te’n sobren quatre”. Coi, quina manera més xula de veure-ho! I des de llavors, m’ho miro així. Gràcies Miquel!

Però a la vida, sempre hi ha entrebancs, oi? Des de fa tres setmanes, a la taula també hi ha clinex, pastilles contra la tos, i des d'ahir una altra novetat: coliri per la conjuntivits.

Heu estudiat mai amb conjuntivits? No ho proveu.

Així doncs, no patiu, si no escrivia res des de l’any passat és només perquè tinc massa tos i massa lleis per empassar-me.

Però segueixo aquí, llegint els amics que no tenen lleis ni conjuntivitis que els distreguin del seu cercle.

Cercles - 01 Jan 2008 by gemma



I tornar a començar.

De Luxor a Bolonya - 30 Dec 2007 by gemma



Primer t’explico que preparo oposicions. Ja t’imagines, per tant, que estaré estudiant alguna llei. Com que sóc funcionària, quina sort (!?), se suposa que he de tornar a estudiar dret administratiu. Fins aquí, tot normal. Bé, normal no ho sé, perquè ja em vaig examinar una vegada de dret administratiu, i no sé perquè he de tornar a examinar-me’n! Com que sóc funcionària, doncs també he d’examinar-me de funció pública. Sembla normal, però d’això també em vaig examinar quan vaig accedir a la funció pública en el seu moment. Però mira, com que sóc com sóc, no em sap tan greu perquè acaba de sortir l’Estatuto Básico del Empleado Público i posats a estudiar, al menys estudio alguna cosa nova.

He dit Estatuto Básico del Empleado Público, però de fet, no ho anomenem mai així... en diem EBEP, i jo que sóc molt dolenta amb això de les sigles, em faig uns embolics!! I aquí és quan la cosa se surt de “mare”, quan arribem a l’absurd món de les sigles o acrònims, ara no sé... Una vegada van fer una llei d’universitats, que ja feia falta, i es va dir LRU, anys més tard va sortir la LOU que a Catalunya va ser la LUC, però a Europa els que manen es van reunir a Bolonya i van signar una declaració que va revolucionar tot el panorama universitari europeu, i és clar, es va haver de modificar la LOU, i per tant també caldrà renovar la LUC, i de la nova LOU ha sortit la LOMLOU.... Fa riure. Però m’estimo més escriure LOMLOU que no pas Ley 6/2001, de 21 de diciembre, de Universidades (B.O.E. 24/12/2001), modificada por la Ley Orgánica 4/2007, de 12 de abril, (B.O.E. 13/04/2007).

I amb tanta reforma també hi ha el nou Estatut de Catalunya, quin follon! Sort que encara no han reformat la Constitució Espanyola!!!!

No, si jo de sort no sé si en tinc gaire... preparar oposicions just quan s’acaben d’estrenar un munt de lleis noves i encara estan en actiu les velles!!!!! Perquè amb la reunió aquella a Bolonya l’any 1999, dels que manaven a Europa en temes d’educació, es va ben embolicar la troca!! Ara resulta que els plans d’estudis canvien. No ho sabíeu? I tant! Ara ja no hi haurà llicenciats! Hi haurà graduats! Però de moment, jo he d’estudiar tots dos plans d’estudis, i la seva adaptació, i l’abans i el després, i el perquè...

I tot plegat sense comptar que el Sarkozy encara no havia entrat en escena! No em vull ni imaginar què m’hauria tocat estudiar si a Bolonya el Nicolàs s’hagués enconyat de la Bruni!!!

Ho potser ja ho estava?

L'endemà - 27 Dec 2007 by gemma




Les cadires per retornar a la veïna i la cristalleria encara per desar.

I un llarg silenci…


Cabòries? - 19 Dec 2007 by gemma



Mentre sóc a l’autobús camí de casa, envoltada per gent i mirant a través dels vidres les botigues i els seus senyals lluminosos, que ens recorden que inexorablement la propera setmana celebrarem el Nadal, un munt de pensaments m’assalten de manera inconnexa. Pensaments sense relació aparent: Gelosia. Justificacions. Esperit nadalenc. Taula amb vint persones. Cadires. Papas noels.

Em quedo, per parlar-ne aquí, amb el meu esperit nadalenc caduc, que de la gelosia costa molt parlar-ne i ara escric mentre vigilo el sopar i no voldria malmetre’l, i de les justificacions, aquestes tenen a veure amb les que trobem quan no volem acceptar les realitats que ens fan mal, i avui me n’han donat algunes que he intentat desmuntar, però qui justificava no m’ho ha permès. És evident que de moment no em deixarà.

Doncs, sí, ja no em queda esperit nadalenc! Tot, tot el que he tingut el vaig esgotar quan les meves filles eren petites! I ja no me’n queda. Bé… ara no sé si he dit una petita mentida… fa dos diumenges vaig ajudar a fer un pessebre a casa la meva nebodeta…

Aquests dies tothom explica on dina per Nadal, quanta gent té a casa, si surt de viatge per cap d’any, etc. Aquests dies, si pares l’orella, endevines qui té una família ben avinguda, qui té una família petita, qui no té família… Encara hi ha qui s’emociona quan a finals de novembre encenen els llums als carrers! Acostumen a ser persones menors de trenta anys, sense càrregues familiars, generalment noies (potser els nois no ho comenten…). Aquests dies a l’hora del dinar amb els companys de feina pots parlar, a més de Vent del Plà, del fred que fa i de l’agobio del Nadal.

Jo tindré vint persones el dia de Nadal. La meva mare cuinarà, jo només m’hauré de preocupar de les infraestructures, que no és poca cosa. Mai em preocupo per si hi cabrem o no, però aquest any pot ser problemàtic. Jo li he dit a la mare que es tracta de sentar-nos: noi, noia, noi, noia… i menjar una cullerada de caldo per torns: Ara els NOIS! I les noies s’enretiren. Ara les NOIES! I els nois, enrera. Però quan arribi la carn d’olla, ho veig més complicat… A l’hora del pollastre, podem agafar el plat i sentar-nos segons els gustos siguin de pit o cuixa, alternant-nos, i que comencin els que siguin majoria. Un cop hagin acabat, com que el plat de la cuixa ja serà una mica fred, poden cantar nadales mentre els de la cuixa ens la mengem a tota pastilla.

En aquest punt, la cuina ja serà un embolic de plats. Caldrà fer una pausa i posar un mica d’ordre. Aquest és el moment en el que els petits van a l’habitació a fer el seu assaig amb la flauta. Les noies adolescents saben que a la meva família és tradició que la panera només la pot passar qui ha cantat, recitat o tocat un instrument, i per tant les cosines, des de fa tres anys, han resol el tema tocant juntes una nadala amb la flauta. Aquest moment acostuma a ser sublim, perquè les demés persones s’hi afegeixen amb les seves veus, i la gent gran s’emociona… Aquest any tenim nebodeta petita, i tornarem a passar els nervis del vers.

Em torno a posar una mica seriosa. Em temo que hauré de fer algun invent, perquè no sé si l’invent del noi-noia-noi-noia serà suficient, tinc por que en parar la taula no hi hagi lloc ni pels plats, o l’altre problema que es pot presentar és que no hi hagi lloc per les cadires…

I si faig un assaig general?

No he parlat del que pretenia… i el sopar se m’ha malmès… aissss…. Sempre improvitzant!!

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>