Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





No sé que m'emportaria... - 29 Feb 2004 by gemma




Sempre m’he preguntat què m’emportaria si es calés foc a casa i hagués de sortir corrents. Bé, si hagués de sortir pitant és evident que no m’emportaria res, sortiria cames ajudeu-me! Però si fos un foc a l’edifici, si de fet tingués temps per a endur-me alguna cosa... Sempre que m’ho pregunto, m’adono que no ho sé, i acabo pensant que si tingués una valuosa col.lecció de segells segurament tindria la resposta. Com que no la tinc, doncs segueixo rumiant, i penso en quines són aquelles coses que guardo a casa que voldria salvaguardar. Fotografies? vídeos familiars? llibres? l’escriptura del pis? l’agenda? No ho sé pas, mai acabo de saber-ho. O sigui que, com no aconsegueixi una bona col.lecció de segells, si mai tinc la desgràcia de sortir corrents de casa, dubto que sigui capaç d’endur-me alguna cosa. I s’hi arribés el cas i m’emportés alguna cosa, ben segur em sorprendria descobrir quina ha estat finalment l’escollida! Probablement la més absurda de totes.

(No sé que diria un psicoanalista davant d’aquesta pregunta que em faig des que recordo tenir consciència...)

Un, dos, tres... SALVADA !! (Sobre la maternitat II) - 26 Feb 2004 by gemma




Les 7.00 h. Em llevo i preparo cafè. Tinc deu minuts per prendre’m la llet i fumar-me una cigarreta abans de dutxar-me. Uf, som-hi! Em dutxo. Em vesteixo (m’he de depilar, d’aquesta setmana no passa). Horror! Li falta un botó a la brusa, on dimoni tinc el botó! Merda! La brusa verda no està planxada! La nena! La nena s’ha despertat i encara no m’he assecat els cabells. –“Au, fes pipí i dorm una mica més”. –“No vols? doncs vés a mirar la tele, que la mare encara no està arreglada”. Em pinto (he de comprar un pintallavis nou, aquest té els dies comptats). –“Esmorzar? Vols esmorzar?! Té, llet i cereals i estigues quieteta, que ara torno”.
Uf!, ja estic, ara la gran. “Desperta’t! És hora de llevar-se”. –“Aquí tens la roba; posa’t les bambes que avui tens gimnàstica”. –“Òndia! Perquè has tirat la llet?! Au, anem a rentar la cara que et vestiré”. He de fer els entrepans per a les nenes. Els posaré mortadel.la. (Plors). –“M’és igual que no vulguis mortadel.la! Això és el que t’he preparat”. I ara plou!! Només faltava això: impermeables, paraigües i bassals!! Ho tinc tot?: nenes, claus, esmorzars, paraigües... encara anem prou bé, tenim mitja hora.
–“Vigila! el semàfor! Ara sí, anem. Què, que t’has deixat la carpeta? (Plors) No passa res... tornem a casa, però has de pensar-hi, la mare no pot estar per tot”. (No, si encara faré tard, i això que anàvem bé de temps!). –“Aguanteu la porta, que no ens prenguin l’ascensor, jo ja vaig a buscar la carpeta”. –“Però, que féu, no us he dit que m’esperéssiu a l’ascensor? Bé... baixem a peu, no podem perdre temps.
Ja hem arribat. Petons, fins a la tarda!
Òndia, no em queden viatges, he de comprar una targeta nova. Cues, canvis... Quina calor! Ja podrien dur aire condicionat tots els metros! Diagonal. Ja he arribat. Pujo les escales (he de fer més exercici) Uf! Quanta gent! L’ascensor, com sempre, espatllat. Pujaré també a peu. Quina calor! Obro el despatx, deixo el bolso, encenc l’ordinador, m’assec. SALVADA !!

Sobre la maternitat - 25 Feb 2004 by gemma




Llegeixo el post d’avui a Quaderns No deixeu que els nens s'acostin a mi, i penso en la maternitat. Per descomptat, al fer-ho no puc obviar que sóc dues vegades mare.

L’experiència de la maternitat és tan intensa, dura, complexa i enriquidora, que no és fàcil parlar-ne en poques línies.

¿Tenir fills als quaranta anys? Jo vaig ser mare per primer cop als vint-i-sis anys. Semblava que era el moment de ser-ho. S'en parla molt de la maternitat en edat madura i sovint es critica. Ser mare als quaranta és un fet habitual en la nostra societat. Habitual i comprensible, perquè una dona ha de fer moltes coses en un limitat període d’anys, i fer-les totes és difícil. Pots començar per ser mare, i compaginar la maternitat amb la projecció professional. Ufff.... es molt dur (fa uns anys, quan estava submergida de ple en la gimcana diària d’arribar a la feina, vaig escriure un simpàtic text que posaré en un altre post, no sé incloure'l aqui ). Si ajornes la maternitat, potser biològicament ets una mare massa gran, no ho sé, però és possible que aquests fills s’estalviïn alguns dels teus atacs d’angoixa. No sé què és el millor. El millor és tenir l’oportunitat de poder escollir fer les coses quan creus que és el moment de fer-les.

¿Tenir fills o no tenir-los? Respecto molt la decisió de no tenir fills. Qui ho tria, exerceix la seva llibertat, i no importen els motius, tots són lícits, i ningú pot jutjar-ho. Sóc mare, però sempre llenço una llança en favor dels qui renuncien a tenir fills. Jo els vaig tenir, i confesso que, en moments de molta duresa, m’he preguntat si la meva vida no hauria estat més fàcil sense fills. El cost econòmic de tenir fills és elevat, però ho és molt més l’esforç per harmonitzar la maternitat amb la resta de facetes de la meva vida. No em pregunto mai si hauria estat més feliç sense fills, no vull fer-ho. El que m’importa és comprendre que el compromís que vaig saber que assumia el primer dia que vaig tenir la meva filla en braços, m’ha enriquit en humanitat i tolerància. De les moltes coses que m’ha donat, i em dóna, la meva maternitat, m’agradaria destacar-ne dues: la tolerància i la proximitat d’uns ulls que m’ajuden sovint a mirar el món d’una altra manera.

Recordo que durant l’embaràs de la segona nena, la meva filla gran va fer la temuda pregunta: “Sí, lo de les cèl.lules ja ho he entès! Però... cóm ha entrat?!”. Li ho vaig explicar sense embuts, amb naturalitat, i ella em va dir amb expressió alleujada: “Ahh... doncs així és fàcil!”. Sí, moltes vegades les coses són més senzilles del que pensem, però malhauradament, quan un fill ens fa una pregunta (terror em fan quan es posen a pensar!) no sempre tenim la resposta. I aquesta és la part més dura de la maternitat, adonar-te’n que els fills han arribat, no sé si amb la barra de pa sota el braç, però segur que sense cap comodí per a resoldre les jugades.

Ommmm.... - 24 Feb 2004 by gemma




Aisss.... després d'haver llegir atentament la fotonovel·la... el millor que puc fer és anar a la sessió setmanal de ioga.... potser fer Om m'il·lumini...... sad

Una troballa...?? potset sí... - 24 Feb 2004 by gemma




No m'ho puc creure!! Recordo que de petita anava de visita a casa de la meva tia i d'amagades llegia la fotonovel·la de la revista TP. Doncs avui he trobat una fotonovela amb instruccions per arreglar una cisterna de vàter!

www.pasarlascanutas.com

122 fotografies a color!!

Encara no m'ho he llegit amb atenció, però us prometo que ho faré i us explicaré com m'ha anat el tercer intent per arreglar la cisterna pixatera!

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Següents >>