Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Sense títol ni imatge - 05 Mar 2004 by gemma


Hi ha dies que tinc molt clar el que vull escriure en el post, i la seva confecció és ràpida i fins i tot satisfactòria. Però des que vaig començar a posar fotografies o imatges, per donar més color al blog, em trobo que si no tinc la imatge adequada, em costa penjar el post. El mateix en passa amb el títol. A vegades és el títol el que em vé al cap, i escric el post a continuació. Altres, un cop escrit el post, no em surt cap títol...

Està bé! Les coses fàcils resulten menys atractives sovint.

(i ara no sé ni el títol ni la imatge wassat ... vaja... com que és tard, avui sense títol ni imatge!) wink

Fumes? Sí, gràcies. - 03 Mar 2004 by gemma




-Gemma, tens un cigarro? (amb veu melosa, per si de cas)
-Sí. Té. (dissimulant que n’estic farta dels/de les que fumen de gorra)
-No fumes light? (amb cara de sorpresa/desaprovació)
-No. Si la vida no és light, no sé perquè ho han de ser els vicis (amb expressió seria i rotunda).

No em va tornar a gorrejar cap cigarreta.


Ja només és un sospir... - 02 Mar 2004 by gemma




Pel teu rostre llisca una silenciosa llàgrima. T’ho anuncia la salabror als llavis.

Sovint ni t’he n’adones que plores. Sovint ni recordes quan vas començar a plorar. Al principi, quan et costava fer-ho, senties un dolor al pit, una cremor, i el teu plor, que no volia sortir, s’acompanyava per gemecs. D’això ja fa molt de temps. Ara plores en silenci. Sense adonar-te’n. Sense voler plorar, casi com un costum, sense que t’hi hagis pogut acostumar a que les coses sempre et costin tant.

Sense oblidar que voldries ser acaronada. Ploraries en silenci, però no seria un plor mut.

De nit, un cop més, la música t’acompanya… amaina el teu plor… ja només és un sospir.


Quatre volves de neu... - 29 Feb 2004 by gemma




Quatre volves de neu trenquen la monotonia d’una tarda de diumenge. Surts a la terrassa. Deixes que la neu acariciï el teu rostre. Mires les teves mans, que obertes conviden ser espurnejades. Les volves més atrevides han gosat quedar-s’hi i es tornen aigua, es desfan dibuixant llàgrimes gelades. La fredor de l’aire t’acarona. No et mous, deixes que quatre volves de neu et facin oblidar la monotonia d’una tarda de diumenge.



Missió impossible... - 29 Feb 2004 by gemma




Bé, vaig llegir-me la fotonovel·la de reparació cisterna (www.pasarlascanutas.com), i sí que em vaig atrevir a desmuntar les peçes, i una vegada tornades a muntar el resultat és que la cisterna "pixa" menys, però encara pixa... Em penso que la solució seria fer el que mostra la foto, i això per a mi ja són "palabras mayores"! Desmuntar totalment la cisterna... quina por!




<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Següents >>