Visites: 236020

blogs : 493
comentaris : 2796

Ja no fumes?? (jo sí...) Et va costar molt deixar-ho Un dia vas dir prou, i ja està Encara no ho has intentat Ho has deixat un munt de vegades, però... Sí, fumo, però crec que llegiré el llibre i parlaré amb tu per ajudar-nos mútuament a deixar-ho! Resultats

Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri


Article aleatori:
random

De quina tendresa que no conec
hauré begut mai en cap copa.
Furtivament i en silenci la guaito.
Ella no sap encara que serà meva.
Jo no sé, tampoc, que seré seva.

No m'agrada cuinar. M'acabo de cremar girant una truita de patates. El pastís a punt. L'empanada al forn. Els plats quasibé tots fregats. Fa tres hores que estic a la cuina!!!!

Però s'ho val. Aquesta tarda els meus germans venen a fer bricolatge a casa. Portaran taladro i coses d'aquestes, que jo no en tic pas gaires. Em penjaran unes cortines que els gats han fet caure, prestatges, canviaran uns endolls... (he fet una llista! )

La cisterna del water seguirà pixant... dubto que ens quedi temps per investigar l'assumpte...

Tot un embolic, perquè serem cinc grans i cinc petits, uns jugant i els altres bricolejant... però serà divertit!

És tard. M'he quedat dormida al sofà, mirant el Cuní... que no sé perquè talla sempre a la gent, parla massa el Cuní. La Rahola també parla molt, però té un altre estil que m'agrada més, i parlo de l'estil, no entro en el contingut. Ara bé, el que no suporto és el pentinat de la Rahola.... I això que sembla que s'ha aprimat, però els cabells.... no vull ni imaginar cóm els porta quan es lleva!

Es tard. La son avui m'atrapa més aviat del compte, però he volgut entrar i escriure per celebrar les 2500 visites que ha rebut el meu blog en tot just dos mesos. Així que aqui el teniu: un petonet!

Anava a fer-li una reflexió però m'ha tallat i ha dit: “Ja ho sé, mare… Només em sé comprometre amb els altres. Quan es tracta de mi no en sé”.

"Ja saps molt", li he dit. No he pogut afegir res més.

He après a estar al seu costat, que sàpiga que estic amb ella, a vegades només portant-li llet calentona amb Cola-Cao al llit. Sé que sovint el que més la fa emprenyar és que jo l’encerti, com l’altre dia que em va fer enfadar molt, però em vaig limitar a dir-li: “Has fet d’una excepció una cosa normal”. No vaig afegir res. No calia.

Segur que heu tingut la sort de tenir amics, millor dit, algun amic, que “està”. Un amic que encara que no et truqui gaire, que vegis poc, sempre està quan el necessites. Un amic que no et jutja, que et respecta, que sap dir-te el que toca però no et jutja. Un amic que t’estima tal com ets.

Jo sóc la seva mare, no la seva amiga, i també l’estimo tal com és, i procuro fer-li-ho saber, que no sempre és fàcil. Ella no vol que jo sigui la seva amiga. Vol que sigui la seva mare, saber que estic aquí. Disgustada, enfadada, orgullosa, divertida, atrafegada, silenciosa... però sempre amb equilibri, pacient, amb confiança.

No és fàcil, però val la pena.

I per si de cas... cada nit lleteta amb Cola-Cao, esborrant cares tristes i gestos malentesos. Recordant que la vida és bella.