Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Animalets (II) - 09 May 2004 by gemma




El gat, finalment, va arribar.

Ella em va dir: “T’aviso, pel meu cumple les meves amigues em pensen regalar un gat”. Vaig fer un silenci. Per ella ja era un fet consumat. Per mi també. Quinze anys deixant entrar animals a casa per evitar el gat. Em vaig donar per vençuda. Pocs dies després em truca una de les amigues i em diu: “Hem localitzat un gat, però ens diuen que l’ha de recollir una persona gran”. Li vaig dir que no faria res per impedir que un gat entrés a casa, però que no seria jo qui faria un pas per aconseguir-ho. El destí ho va fer. Pocs dies després una gata fugia, espantada pels paletes, després d’haver parit un gatet a les obres de l’escola. El nou nat va quedar desamparat, però allà estaven elles, mitja classe de 3r. d’ESO al rescat. Li van tallar el cordó al laboratori amb ajut del professor de física. Vaig rebre una trucada al mòbil anunciant-m’ho. Jo dissimulava, però frisava per arribar a casa. No sabia res de gats, i aquest era un gat recent nascut. Ai las! Vaig trobar la casa plena de nois i noies, biberó amb mà, amb l’esterilla elèctrica, tots volien fer de pares del gat. El van batejar amb nom i cognom: Xuski Tello. Glups!. Despertador a les 4 de la matina. Ella només es va llevar dues nits. TOTES les altres nits vaig ser jo qui va lluitar perquè el gatet s’acabés la lleteta. Patíem. Li costava menjar. Jo em feia la dura: “El gat és cosa vostra”. Però elles ho sabien, sabien que la seva mare d’ara era diferent, la seva mare d’ara batallava per coses més importants que recollir les “caques” d’un gat. No s’hi acostumaven encara, però la meva cura del gat les va acabar de convèncer. I se’n reien de mi.

Encara es van sorprendre més quan quatre mesos després vaig arribar a casa amb una altra gateta (perquè la Xuski finalment va resultar ser gateta). “S’ha tornat boja!!”. Però les tres estàvem d’allò més cofoies amb les nostres gatetes adoptades. La Boira seria la gateta de la petita. Ha resultar que la Boira té més feeling amb la gran, i la Xuski amb la petita. I les dues, Xuski i Boira, amb mi. Són llestes. Saben que jo sóc la mare i ja se sap... les mares estem per tot (o ho fem veure).



Ja fa un any que a casa som cinc.

Però no s’ha acabat. Ara la petita vol un lloro. No en té prou pel que sembla.

S.O.S.!!!!!!!!!!!!!!!!!!





(Mai diguis "d'aquesta aigua no en beuré".....) wink

Animalets (I) - 07 May 2004 by gemma




Primer va ser un peix. Un peix de color taronja. La seva peixera rodona amb palmera inclosa. El peix es va morir. Al tiet li va fer gràcia donar-li el sopar i el va empatxar. Pobre peixet.

Després va ser la tortuga. Avorrida tot el dia dins la peixera. Aquesta tenia forma de piscina d’apartament de platja, i també tenia la seva palmera. No va arribar a fer-se gran.

Va arribar la germaneta. I quan la germaneta ja tenia quasi quatre anys, el torn va ser pels conillets. No va ser gaire bona idea. Mentre miràvem els animalons a les parades de les Rambles, la germaneta va desapareixer. Potser només va estar desapareguda deu o quinze minuts, però el temps es va aturar, i recordo la pressió al pit i l’esglai que jo sentia. mentre preguntava a tots els homes estàtua si havien vist passar una nena petita amb una caçadora texana, tota sola Rambles avall. La nena va arribar fins a Colom, i va fer mitja volta Rambles amunt. Me l’hauria menjat a petons quan la vaig tornar a tenir amb mi!. Ràpidament i sense deixar la mà de la nena vam comprar dos conillets. D’aquells que diuen que no creixen. Però creixen. Clar que, els nostres tampoc van tenir temps a fer-ho. Pocs dies després de l’adquisició, un d’ells va anar de visita a l’escola, però va tornar ferit de mort. Va morir aquell vespre. El segon va aguantar uns tres mesos. Fins que un dia al tornar d’escola vam trobar-lo mort dins la gàbia. L’havíem deixat al balcó i una ploma de gavina i l’escampall de sorra ens van dur a interpretar que havia estat víctima de l’atac de l’au depredadora.

Vam fer el dol. Fou breu. Elles són perseverants per segons quines coses. Llavors va ser el moment dels hàmsters. Com que els hàmster es barallaven, una nit els vam separar, i un va quedar reclòs a una galleda. Malauradament, la porteta de la gàbia no va quedar ben tancada, i el hàmster que havia tingut el privilegi de dormir al seu niuet no va resistir la temptació de sortir a fer turisme. El vam trobar esclafat al carrer. L’altre va sobreviure uns quants mesos, però no va tornar a jugar amb la roda, que només li havia interessat mentre jugava a fer fora el seu amic. Crec que va morir de mort natural.

Al cap d’un temps, davant la insistència i per fugir de l’aterradora idea de fer entrar a casa un gos o un gat, després del fenomen mediàtic de “Veterinaris”, vam tornar a intentar la convivència amb un nou conill. Aquest cop, l’animalet ens va sortir mimós i tranquil. Era blanc, amb el morro marró. Tot anava bé fins que un dia, mentre les nenes eren de colònies d’estiu, vam oblidar entrar la gàbia dins de casa. La gàbia no estava situada a l’ombra, i el pobre animal es va deshidratar.

Arribats a aquest punt, les nenes van començar a sospitar que els seus pares eren uns assassins de mascotes. Encara no ens havien perdonat la fugida del hàmster. Ara encara menys haver deixat morir el conill d’un cop de calor.

Però clar, aquí no es va acabar la cosa. Un parell de mesos després, la petita va tornar a insistir. Ella no havia tingut mai un peix. Volia un peix! Jo em negava a tornar a repetir el cicle. Però amb els seus estalvis es va comprar una tortuga. Era la seva tortuga. La seva mascota. Jugava i parlava amb la tortuga d’aigua fins que un dia la tortuga, que aquest cop sí que creixia, la va mossegar mentre ella pretenia fer-li un petonet. La tortuga no va tornar a sortir de la peixera, però ella segueix donant-li menjar, ara que la peixera se li ha quedat petita, mentre la nena decideix si li busca un lloc on tenir una vida més feliç i saludable, i si més no, menys avorrida. Aquesta tortuga viurà els seus cent anys... pel que sembla.

(seguirà...)

(sí, sí... el tema és digne de més d'un post...)

Ens falten uhmmm.....?? - 05 May 2004 by gemma



Segurament... I així ens va! wink

Uhmmmmmmmmm!! - 05 May 2004 by gemma




Uhmm...... - 05 May 2004 by gemma




<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Següents >>