Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Thelma i Louise - 01 Aug 2008 by gemma



Parlen entre rialles amb la cervesa a la mà. Han pagat la consumició: “Són quatre euros”, ha dit la cambrera, mentre deixava les copes sobre la taula. S’han trobat a primera hora de la tarda, sense cap objectiu concret, per passar unes hores juntes, xerrar i sortir de la rutina.

Regiren el que porten dins la bossa. Comparen el seu contingut. És sorprenent a vegades el que una dona pot dur dins la bossa. Les coses comunes: mòbil, moneder, claus, agenda, bolígraf, targeta de bus, tabac, encenedor. Les que no: pinta llavis, gelocatil, raspall de dents, mòbil d’empresa, targeta d’accés a l’empresa, llibre de sudokus, botella d’aigua, got de vidre, aparell de telèfon (model gòndola, color vermell, actualment ja descatalogat). Objectes diferents, alguns inversemblants. Cada cosa una explicació, un motiu, per difícil que pugui semblar.

Riuen comentant el contingut de les bosses. També ho fan parlant dels aparadors que han mirat i dels venedors als que han consultat preus i talles. També riuen dels venedors absents.

Riuen pensant que aquesta calorosa tarda de finals de juliol s’han sentit una mica Thelma i Louise.

Es miren els peus. Oi que són maques les sabates?

Sense còpies i amb caducitats futures - 28 Jun 2008 by gemma



No tinc còpia del meu blog, ni tinc el meu blog imprès.

El meu blog penja d’un servidor que no és meu, perquè el meu blog me’l van regalar (jo no sabia què era un blog i de sobte en tenia un per omplir).

Sé que qualsevol dia puc quedar-me sense blog, perquè poden passar moltes coses. Per exemple, que el nexe virtual amb el servidor propietari desaparegui per causes sobrevingudes.

Però ara ja és massa tard per imprimir el blog: 448 posts i 2.547 comentaris és un material excessiu per plantejar-me ara imprimir el blog. Massa tard per plantejar-me tenir una còpia en paper de tot el que han representat aquests 448 escrits i aquests 2.547 comentaris. Hi ha moments en els que lamento no haver-ho fet des d’un inici. Però sóc així, gens metòdica, impulsiva, i el temps passa i quan me n’adono ja tinc 448 posts i un blog farcit de retalls de la meva vida. D’una etapa de la meva vida que encara no he resolt.

El meu blog té una data de caducitat, per força, malgrat que ha estat i és encara una eina imprescindible en el meu dia a dia.

Qui em coneix sap que sóc una dona molt extravertida però en aquesta etapa de la meva vida el blog és el principal mitjà pel qual em relaciono amb els altres. Però un dia hauré d'esforçar-me a fer-ho d'una altra manera.

Jo no... - 26 Jun 2008 by gemma



No sé si admiro, envejo o detesto la constància dels altres.

Aquells altres que són capaços de fer amb periodicitat ordenada les coses que jo només semblo estar capacitada per fer de forma caòtica: és a dir, a deshora, de forma impulsiva –o potser compulsiva, ara no ho sabria dir...- i per tant fora d’agenda i sense rellotge.

Per exemple, escriure un post cada dia. Llegeixo blogs amics que cada dia pengen el seu post, com un rellotge, no fallen mai. Crec recordar que al principi dels temps jo també ho havia fet, de manera natural i espontània; però segurament impulsivament, tal i com el cos m’ho demanava.

No sóc tampoc persona, a més de dona, de costums i rutines (excepte aquella, ja coneguda per tots, de fer mandres al llit sempre que puc), però hi ha persones que, per exemple, plogui o nevi no deixen de fer coses com baixar a comprar el diari o anar a buscar el pa perquè tenen el costum de menjar pa del dia, o d’altres que són molt endreçats amb el tema de canviar la roba d’estiu i hivern dels armaris i dediquen tot un cap de setmana a fer aquesta tasca.

Jo no. Jo avui, com que faig jornada intensiva d’estiu, ja eren ben be les sis de la tarda que havia descansat una bona estona després de dinar i m’he posat a recollir unes coses. Quan me n’he adonat, a les set em trobava enfilada dalt de l’escala endreçant un altell i llençant sabates que feia un piló de temps que podria haver llençat. Però no, la Gemma ha tingut l’impuls d’endreçar aquell altell a les set de la tarda d’un dimecres, i aquell impuls l’ha dut a revisar la roba que ja no es posa mai, i posats a fer ha agafat el drap de la pols i el “Pronto” i a netejar els prestatges. I per suposat, la traca final ha estat l’aspirador i una rentadora.

Ara, que són les nou, estic escrivint un post, i al mig del passadís encara hi ha l’aspirador, el cubell de fregar, i l’escala en una habitació perquè vull aprofitar per plegar millor el pessebre que la meva filla no el va guardar bé quan li ho vaig demanar al gener...

Jo no, jo no tinc manies, ni costums, ni parlo idiomes... Això sí, m’adapto a tot!!!

(Però segurament, deu ser que això de viure sola fa que les coses s’adaptin a mi i no jo a elles, oi? )




La guerra dels tangues - 22 Jun 2008 by gemma



Primer cap de setmana d’estiu. Llarg cap de setmana. El primer cap de setmana en el que deixo les portes i les finestres obertes. Sento el corrent d’aire, estic sola a casa, i tot l’espai i el soroll són només per a mi.

Escric un post després d’haver parlat amb ella. Ella que abans no llegia els meus posts; ella que abans no tenia portàtil; ella que ara que té portàtil el “tuneja”; ella que ara que llegeix el meu blog em renya perquè hi escric poc; ella que sempre hi és; ella que espera una frase meva que no arriba; ella que espera que el seu dia no tingui tres jornades; ella que és l’única que sé que sempre tindré al meu costat.

I escric un post perquè ja fa massa dies que no ho faig, i la inspiració m’arriba mentre estenc una rentadora, perquè mentre trec la roba de l’aparell, roba que no és meva sinó d’elles, no deixa de sorprendre’m un cop més la quantitat de tangues que hi surten. Dues noies a casa i un piló innombrable de tangues. Sí, tangues, aquelles calces que ara sembla que són les úniques que són còmodes perquè no cobreixen les natges.

Ara els tangues ja se’ls compren elles però quan encara ho feia jo (van començar a fer-les servir molt aviat, quan encara comprar la roba interior era cosa de la mare...) mai l’encertava, es tractava de què el tanga era més còmode com menys teixit tenia. I així va començar la desfilada de natges, les seves, per casa. Crec que va ser llavors que em vaig sentir “antiga” per primera i única vegada a la meva vida.

Resolt el primer problema, el de l’adquisició, va arribar el problema de la propietat: de qui és el tanga?

Per norma, els tangues se’ls compren de color negre i no sé per quin sisè sentit elles diuen saber quins són seus i quins no. Jo vaig desistir de plegar els tangues una vegada sortien de l’estenedor: em semblava absurd fer una filigrana inútil. A més, tampoc em sentia capacitada per discernir quin tanga era de qui, i per tant em limitava a deixar les peces en un piló a l’espera que les seves propietàries les retiressin.

És llavors que comença la batalla. La primera que arriba arramba els tangues cap al seu calaix. Més tard, arriba la protesta de la que s’ha quedat sense i envaeix l’habitació de l’altra per, furtivament, restituir el que considera que és de la seva propietat. I és en aquest punt quan comencen els crits: “M’has agafat el meu tanga!”. “No, el tanga era meu! I per això te l’he agafat”. Jo contemplo, impassible, l’escena, sabent que en algun indeterminat moment totes dues vindran cap a mi demanant un judici salomònic, que no les hi concediré.

Elles soletes estan resolent el problema. Ara la majoria dels seus tangues ja no són negres. Avui he tret de dins la rentadora tangues vermells, morats, a ratlles, de guepard, de tigre... Però quan estiguin secs seguiré sentint-me incapacitada per discernir quin tanga és de qui i tornaré un cop més a fer un piló, en el que els gats jugaran a fet i amagat, mentre arriba el moment en què elles es dignin a recollir-los.



Hi ha dies que s�n diferents - 21 May 2008 by gemma



Avui he passat una molt bona estona amb dos dels meus germans. Hem rigut, i ho hem fet amb complicitat.

Somric mentre ho escric i ho recordo. smile

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>