Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Engrunes (IV) - 01 Jul 2005 by gemma




Avui és divendres. Mentre m’arreglo per sortir amb uns amics penso en ella. Deu estar en alguna estació, atenta als esdeveniments i persones que passen pel seu davant, discretament situada, amb la seva ampolla d’aigua i les magdalenes. Segurament ha encetat una llibreta nova, perquè la que vaig tenir a les mans estava ja a punt d’acabar-se. N’omplirà moltes més, segur. Perquè el que em va semblar al principi que era un vici més que un costum, amb la llibreta a la mà vaig comprendre que era una obsessió, un desesperat objectiu, la fita d’una vida que s’ha esgotat abans de temps i que es nodreix de bocins de la vida dels altres, mentre somia deixar de ser una anònima figurant si mai té l’oportunitat de tastar alguna cosa més que les engrunes d’una bona taula.

Si mai us la trobeu, regaleu-li un somriure i demaneu-li el seu nom. Jo vaig oblidar fer-ho. Agrairà la vostra cordialitat. I qui ho sap, potser escriurà el seu nom a la llibreta per explicar que un dia, mentre estava en una estació, algú va acostar-se a ella amb delicada atenció per dedicar-li un somriure.

Engrunes de vida (III) - 29 Jun 2005 by gemma





... Però aquella tarda jo estava asseguda al seu costat, testimoni inesperat de la seva 'tragèdia', per dir-li que no estava sola i ajudar-la a trobar la llibreta.

I la vam trobar.

Aquella llibreta era un tresor. Quantes hores d’observació hi contenia, quantes situacions hi estaven descrites, quants personatges hi havia retratats! Agraïda i emocionada per haver-la auxiliat, em deixà llegir la llibreta mentre m’anava explicant, amb un entusiasme desaforat, quan i com havia començat aquella recerca d’emocions robades.

És així com vaig conèixer l’Olívia, una noia que cada matí recollia un nen de sis anys, carregada amb la seva motxilla i l’estoig de la flauta travessera a l’esquena, per acompanyar-lo a l’escola. El nen li feia moltes preguntes, i ella sabia donar-li les respostes. També vaig poder conèixer la senyora Maria, que vestida de negre i carregada de bosses visitava cada dia el seu marit a l’hospital i no en sortia fins ja entrada la nit, amb expressió de dolor i cansament, esgotada per la vigília d’una llarga i penosa malaltia. La Juani em va captivar. Tots els dijous anava fins a la presó a visitar el seu germà, un desgraciat delinqüent que per pagar-se la heroïna havia atracat uns quants caixers automàtics i que ara lluitava per deixar la droga mentre pagava amb la captivitat el delicte d’haver nascut en la marginació i la cruesa d’un barri oblidat. També hi eren el Josep i la Mercè, un matrimoni culte i benestant, que anava a totes les estrenes del Teatre Condal. Arribaven en taxi, sempre sols, amb el seu abonament a la mà, i mentre ella s’atansava a la botiga de begudes per comprar-se una ampolla d’aigua, ell restava quiet, encenent una cigarreta que fumava amb la mà a la butxaca, absent de la seva dona. Semblava que l’obra que anaven a veure no li importés, que tampoc li importés gaire la seva muller, que tot plegat formava part del ritual marital d’aparentar felicitat i harmonia. La Glòria em va fer molta pena. Després d’estar-se dues hores esperant l’avió que arribava de Roma amb retard, nerviosa i inquieta, quan va córrer a abraçar el seu xicot, aquest va respondre la seva efusiva rebuda amb una fredor que tallava l’aire i que la Glòria va notar. Era molt bonica la Glòria, i les llàgrimes que brollaven del seus ulls al separar-se del noi encara esplendien més la seva bellesa. El Lluís em va fer riure. Acompanyava tots els dissabtes la seva nòvia a mirar botigues per la Rambla Catalunya, amb resignació i parsimònia, amb un llibre sota el braç que obria cada vegada que ella entrava a una botiga i se’l deixava fora esperant. I no puc deixar de referir-me també a la Gisel•la, la universitària que els divendres agafava el tren per passar el cap de setmana a casa dels pares, amb la motxilla plena de llibres i la bossa de viatge a la mà, i que sempre arribava corrent i a punt de perdre el tren.

La vaig deixar asseguda a la cafeteria, amb la llibreta vermella a la mà i la bossa a quadres penjada a la cadira. Feia estona que havia deixat de parlar, i semblava abstreta, qui sap si per l’espant sofert dues hores abans o per l’alegria dels amics retrobats.

(segueix...)


Engrunes de vida (II) - 28 Jun 2005 by gemma



Sempre li havia agradat observar la gent.

Més que un costum, era un vici. El va iniciar un estiu que decidí alleugerir l’avorriment i la calor passant les tardes a l’estació de tren, a quatre passes de casa seva. No suportava la soledat, i el moviment i la cridòria de les estacions la feien sentir-se acompanyada.

Mesos després, ja no sabia fer res més per distreure el temps que el treball no li ocupava. Cada tarda era el mateix. Carregada amb una botella d’aigua i unes magdalenes, s’instal•lava còmodament, amb la seva llibreta vermella i el bic blau de punta gruixuda a la mà, esperant que alguna persona o situació la sorprengués.

Quan s’hi fa afeccionar del tot, començà a visitar altres estacions, carrers, places... Qualsevol lloc li anava bé. Espiava la gent, escoltava les seves converses, sotjava els éssers que l’envoltaven per endevinar el que sentien, pessigava un tros de la vida dels altres, tot pessigant un tros de la seva magdalena, resignada per la impossibilitat d’esgarrapar-li a la vida cap altre protagonisme que el que ella donava a la dels altres. Amb aquella llibreta a la mà, oblidava que ja no tenia alè per a la lluita, el dolor o la ràbia i que només era capaç de bastir somnis a partir dels trossos de vida que escapçava dels altres mentre s’alliberava de la condemna de la seva solitud.

La llibreta vermella era l’única realitat que la unia amb la vida exterior, tancada en el seu solitari món, incapaç de comunicar-se amb la gent o amb ella mateixa, mentre aprenia a acceptar que la vida només li hagués deixat tastar les engrunes de la seva bona taula.

(segueix...)

Engrunes de vida (I) - 26 Jun 2005 by gemma



La vaig conèixer a l’andana de l’estació de Sants. Jo esperava el tren que m’havia de dur a Manresa. Tenia el cotxe espatllat i volia visitar una amiga que feia pocs dies havia tingut una nena. Era molt d’hora, faltaven encara trenta minuts perquè el tren arribés i m’havia deixat el diari a l’oficina. Em maleïa per l’oblit, que m'obligaria a comprar-me alguna revista per distreure’m durant l’espera i el trajecte.

Quan m’adreçava a les escales vaig veure una dona que arrossegant una gran bossa de quadres aturava la gent. Els parlava d’una llibreta vermella, molt excitada, gairebé histèrica, i la gent s’apartava mirant-la, amb sorpresa i també disgust. No demanava almoina, anava neta i ben vestida. Encuriosida, m’hi vaig apropar i vaig veure com, després d’inquirir amb insistència el darrer grup de viatgers, asseguda a les escales, començava a plorar.

Vaig oblidar Manresa, la meva amiga i el diari. Una estranya tendresa va fer que m’apropés a ella, decidida ja a ajudar-la, per demanar-li quin problema la tenia tan commocionada. Al sentir que m’hi acostava va alçar els ulls negats de llàgrimes i em va dir: –“He perdut la llibreta, la meva llibreta vermella!”. Mai podré oblidar l’expressió d’aquella cara, la tremolor d’aquelles faccions suades i desencaixades. Prement-li la mà, asseguda al seu costat, vaig perdre el tren i escoltant la seva història vaig comprendre el dolor que sentia per la pèrdua d’aquella llibreta.

(segueix...)

Tinc... - 21 Jun 2005 by gemma



Tinc...

Molta calor...

Unes fotografies pendents de fer...

Unes memòries per acabar de revisar...

Un piló de números que calcular...

Cap revetlla a la que anar...

Moltes ganes de fer vacances...


Una seguretat que mai havia tingut fins ara,

moltes ganes d’estimar,

i cap por a ser estimada.

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 Següents >>