Visites: 180050

blogs : 484
comentaris : 2762

Ja no fumes?? (jo sí...) Et va costar molt deixar-ho Un dia vas dir prou, i ja està Encara no ho has intentat Ho has deixat un munt de vegades, però... Sí, fumo, però crec que llegiré el llibre i parlaré amb tu per ajudar-nos mútuament a deixar-ho! Resultats

Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri


Article aleatori:
random

La vaig conèixer a l’andana de l’estació de Sants. Jo esperava el tren que m’havia de dur a Manresa. Tenia el cotxe espatllat i volia visitar una amiga que feia pocs dies havia tingut una nena. Era molt d’hora, faltaven encara trenta minuts perquè el tren arribés i m’havia deixat el diari a l’oficina. Em maleïa per l’oblit, que m'obligaria a comprar-me alguna revista per distreure’m durant l’espera i el trajecte.

Quan m’adreçava a les escales vaig veure una dona que arrossegant una gran bossa de quadres aturava la gent. Els parlava d’una llibreta vermella, molt excitada, gairebé histèrica, i la gent s’apartava mirant-la, amb sorpresa i també disgust. No demanava almoina, anava neta i ben vestida. Encuriosida, m’hi vaig apropar i vaig veure com, després d’inquirir amb insistència el darrer grup de viatgers, asseguda a les escales, començava a plorar.

Vaig oblidar Manresa, la meva amiga i el diari. Una estranya tendresa va fer que m’apropés a ella, decidida ja a ajudar-la, per demanar-li quin problema la tenia tan commocionada. Al sentir que m’hi acostava va alçar els ulls negats de llàgrimes i em va dir: –“He perdut la llibreta, la meva llibreta vermella!”. Mai podré oblidar l’expressió d’aquella cara, la tremolor d’aquelles faccions suades i desencaixades. Prement-li la mà, asseguda al seu costat, vaig perdre el tren i escoltant la seva història vaig comprendre el dolor que sentia per la pèrdua d’aquella llibreta.

(segueix...)

Tinc...

Molta calor...

Unes fotografies pendents de fer...

Unes memòries per acabar de revisar...

Un piló de números que calcular...

Cap revetlla a la que anar...

Moltes ganes de fer vacances...


Una seguretat que mai havia tingut fins ara,

moltes ganes d’estimar,

i cap por a ser estimada.

El respecte. Fonamental, bàsic, imprescindible.

A les antípodes, el menyspreu.

Voldria parlar-ne i no sé com fer-ho, ara mateix, sense fer cap referència personal. No ho crec oportú, tal i com em sortiria de raig fer-ho.

Només llenço una reflexió, i us convido a mirar enrera des del vostre present. Jo ho vaig fer ahir.

Desitjo que en aquesta mirada descobriu més respecte que menyspreu; que la vostra vida hagi estat tan sàvia o afortunada d’haver pogut gaudir i oferir el respecte, i mai el menyspreu.

Llibres que llegeixo durant l’any
Uns 10. Una mare treballadora té massa activitat!

Llibreria o biblioteca
Llibreria. Últimament, Documenta.

Últim llibre comprat
El curioso incidente del perro a medianoche, de Mark Haddon.

Últim llibre llegit
L’anterior.

Llibres que llegeixo aquests dies
París no se acaba nunca, de l’Enrique Vila-Matas
Felicitat, de Will Fergunson.

Cinc llibres que m’han marcat d’alguna manera. (Per ordre cronològic)

Vent d’aram, de Joan Vinyoli (tot el seu poemari).
Cien años de soledad, de Gabriel Garcia Marquez
Madame Bovary, de Flaubert
La Muntanya Màgica, de Thomas Mann
El maestro y Margarita, Mijaíl Bulgákov
Hijas y Madres, de Aldo Naouri
Cartas a un joven poeta, de Rilke


Cinc persones a qui vulguis passar aquests "memes":
No sé si s’escau passar-ho, he trigat molt a posar-m’hi...

És molt, excessivament tard ja avui, i només tinc temps de respondre mig meme. El pere me'l va passar, i no m'agrada desatendre peticions d'amics.


Deu àlbums de la meva col•lecció:

Eva Cassidy “Songbird”
Callas (Arias de Puccini i Rossini)
Maria Bethânia “As Cancoes Que Voce Fez Pra Mim”
Tribalistas
VAS “In the Garden of Souls”
Led Zeppelin
Chambao “Endorfinas en la mente”
Misia “Canto”
Carla Bruni “Quelqu’un m’a dit”
Pasion Vega
Chopin “Nocturns”
Bebo Valdes & Diego El Cigala “Lágrimas negras”


Discos que em fa vergonya trobar buscant resposta al punt anterior:

Tomeu Peña. De fet, no recordo haver-lo escoltat mai, però és que un dia tots els CD’s de casa van marxar juntament amb l’inquilí que hi ha viure, i el Tomeu s'hi va quedar.

Quantitat total de música baixada al meu ordinador: Tota la que tinc.

Últim CD que he comprat: No compro mai CDs

L’última cançó que he escoltat abans de llegir aquest post:
Bebe, diumenge passat. Estic sense aparell de música, i la tarja de so del PC sembla que s’ha suïcidat. Escolto música quan estic sola i la poso al DVD (això passa poc sovint)

Cançons que escolto que signifiquen alguna cosa (molt?) per mi:
Aquesta em costa molt de respondre... Hi pensaré.