Visites: 236020

blogs : 492
comentaris : 2794

Ja no fumes?? (jo sí...) Et va costar molt deixar-ho Un dia vas dir prou, i ja està Encara no ho has intentat Ho has deixat un munt de vegades, però... Sí, fumo, però crec que llegiré el llibre i parlaré amb tu per ajudar-nos mútuament a deixar-ho! Resultats

Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri


Article aleatori:
random

Dimarts:

Mami, a les 7, vai a raparti paneras am la marta, k lo sepas, patons. Ambian un misatja maku


Dimecres:

Mami avui vai a ka al papa a tallarma los pelus, no vai al gimnas, es x si tornu mes tart. PATONS


Dimecres:

K tingis ml bon dia, patons


Dimecres, 30 segons després:

I jo

Diumenge plàcid, música a l'ordinador, sol a través dels vidres, quietud, memòries...

Vull mossegar la vida,
no que la vida em mossegui...

Ja el tens! Tenies ganes de fer-li un regal abans que marxi, i divendres el tindràs a punt. Has volgut fer-li un petit obsequi i l’has fet amb les teves mans, amb el teu temps i amb la teva il•lusió. Les recades t’han agradat, però tu has fet el collaret que farà conjunt amb elles. Les dues coses les lluirà amb elegància, ella que té el coll tan llarg, i ja li endevines el somrís, els ullets estrenyent-se per la sorpresa, i la seva alegria en rebre el teu present.

Divendres el sopar de comiat. Divendres el sopar per celebrar els catorze anys de la petita noia de casa. Divendres la rebuda de la nova estrangera a casa, com per fer el comiat una mica més lleuger.

Perquè quan dissabte ella surti per la porta de casa, totes estareu una mica tristes. Han estat tres mesos de companyia, de generositat, de ganes de fer vida amb vosaltres, de compartir la seva estada a la ciutat amb qui l’ha acollit amb la seva naturalitat i generositat.

No tothom deixa el seu caliu. Ella ho ha fet.

Tu ja l’enyores. Avui precisament que has tornat a rebre un email de la Tess. Sí, la Tess, la indígena d’Austràlia. Ella també va rebre el teu generós afecte.

Potser quan et toqui la “grossa” de Nadal i no sàpigues que fer amb tants diners... potser llavors et diràs... “Vinga! Som-hi! Rehabilita una masia i construeix un lloc amb encant que et doni llibertat i peles! Una casa plena d’hostes agraïts per la calidesa de la teva llar”.

Una calidesa que t’honra, i que a les noies de casa teva, segurament, també les omple d’orgull.

T’agrada fer regals, i ja voldries que fos divendres...

Dies d’absurd. Ressaca de tardor dins de casa.

Et relaxes amb un bany. Fas bona olor i somrius, mentre la cigarreta es consumeix al cendrer com tu t’has consumit a casa aquest cap de setmana. Necessites una empenta o senzillament estàs en procés d’hivernació? No ho saps...

O potser sí...?

Volies descansar i ho has fet. Havies de descongelar el congelador i ho has fet. Havies de planxar però això no ho faràs... Volies, havies... Sempre “has” i potser procures no “voler” més del compte. No vols ressaques.

Avui et donaria un parell de bufetades! Te les mereixes. Oi que ho saps?