Visites: 180050

blogs : 484
comentaris : 2762

Ja no fumes?? (jo sí...) Et va costar molt deixar-ho Un dia vas dir prou, i ja està Encara no ho has intentat Ho has deixat un munt de vegades, però... Sí, fumo, però crec que llegiré el llibre i parlaré amb tu per ajudar-nos mútuament a deixar-ho! Resultats

Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri


Article aleatori:
random

M'agrada beure vi en companyia.

No n’havia parlat amb ningú. Des del dia de l’accident duia la preocupació dins, tenia l’esperança que el coma no fos fatal però fa dos dies un sms li va donar la notícia del desenllaç.

Finalment va esclatar i jo la vaig poder abraçar.

Té catorze anys i demà no anirà al cinema amb els amics. No en té ganes.

Té catorze anys i el seu millor amic ha mort. També tenia només catorze anys.

Porta el dol dibuixat a la mirada i de tant en tant les llàgrimes li permeten respirar.

Corre, corre!! Encara farem tard!! Llàstima que se’ns hagi escapat el metro… Però ens hem quedat més tranquil•les deixant-la a ella dins del vagó. És que tots els estrangers quan toquen les dotze campanades ja estan borratxos! No et preocupis, que encara arribem a temps. Fem transbordament a Pl. Espanya i així arribem abans. Hostis... ens anirà pels pèls!

Arribem a l’andana.

Coi! 10 minuts i 45 segons pel proper tren. Quina passada! Encara arribarem tard...

El rètol es queda en blanc.

Faltava 1 minut i 12 segons perquè el metro arribés!! No m’ho puc creure... No fotis que els metros pararan per les dotze campanades!!! No fotis!! No m’ho puc creure!!

Pozí.

De sobte pels altaveus... Dingdong!... dingdong!... dingdong!... dingdong!

J..... els quarts!!

Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!
Dong!

Silenci absolut. Jo "xocada".

Pels altaveus una senyora felicita l'any nou a tots els usuaris de les instal·lacions del metro.

Al·lucino.

La miro i ens posem a riure. Ens fem un petó i ens desitgem bon any. I jo sense els raïms... Mirem la gent, unes seixanta persones, totes immigrants, tranquil•lament a l’andana (potser ells ja ho sabien que els metros s’aturen per fer les campanades), i nosaltres allà, a l’estació de metro més cutre de la xarxa, sense raïms, rient i pensant que si en arribar a casa sintonitzàvem la ràdio canària potser encara podríem menjar els raïms!

No vam fer-ho.

Vam pensar que havíem començat l’any de la manera més original que mai hauríem imaginat.