Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





... - 14 Feb 2006 by gemma






La vida és una provocació.

Ens equivoquem si pensem que la provocació és trencar motlles o mostrar rebel•lia. La vida per ella mateixa ja ens provoca. Viure-la amb plenitud és una provocació, acceptar allò que la vida ens dóna sense haver-ho triat n’és una altra.

La mort, la darrera provocació.

La mort i la vida. Sense una no existeix l’altra. En totes dues, la provocació. En totes dues l’amor.




Sense son, sense excuses... - 30 Jan 2006 by gemma




Són les dues i no puc dormir. De fet tampoc he dormit bé la nit passada, i avui no he tingut ni temptació de fer migdiada. És estrany, perquè a mi les migdiades sempre m’escauen bé.

Dono voltes entre els llençols rebregats. Canvio de postura, giro el coixí, faig respiracions abdominals per relaxar-me. Però res. Decideixo aixecar-me i fumar una cigarreta, i torno a engegar l’ordinador. Aquí estic.

Mentre la meva vigília grinyolava entre els llençols, pensava. Pensaments inconnexes, però una idea m’ha fet aturar l’espiral de quimeres: estic massa tancada a casa. Sempre trobo alguna excusa per no sortir. Llavors m’he adonat que elles també són la meva excusa. No és just.

Escric pensaments per deslliurar-me d’ells, per poder dormir, per tenir la sensació que una vegada escrits són més reals.

Potser l’insomni d’avui és el senyal. Potser avui m’he sentit més refredada perquè per fi de dins meu sorgia la revelació.

Qui sap... potser aquest és el darrer cap de setmana que em quedo a casa tancada, amb refredat o sense, amb elles o sense. Vull viure sense cap més excusa.

Vull viure.

Despertar... - 25 Jan 2006 by gemma



Hi ha dies que et lleves cansada. Saps que tornaràs a tenir un dia ple de deures i obligacions, que hauràs d’estar atenta a petits detalls als que hauràs de donar una resposta: un somriure, un gest, un silenci, una paraula, un plat de fruita tallada, una vora de pantalons, un got de llet amb colacao...

Saps que això és el que ara et toca, tot i que voldries que no fos així, voldries que et quedés temps per a tu, per als teus somnis, per a les teves bogeries, per a les fantasies i projectes que mai acabes d’assolir.

T’envoltes de gent que estimes, demanes un cop de mà quan et fa falta, has après a estimar-te i ara estimes millor que abans. Però hi ha dies que quan et despertes et costa llevar-te, però ho fas. I ho fas pensant... qui sap, potser aniràs a dormir amb el regust dolç d’alguna sorpresa que no esperaves.

Pausa al cementiri - 19 Jan 2006 by gemma





L’autobús passa cada hora. Heu quedat a la Plaça Eivissa i heu de ser puntuals. Fa un dia maco. Sol. Temperatura agradable. T’has posat un abric massa gruixut. A l’autobús, una aparició. Ella havia pujat a l’anterior parada, i vosaltres patíeu perquè arribava tard. Ella sempre va a deshora. La seva sordesa també fa que conversar amb ella sigui el joc dels disbarats.

Sempre has dit que un enterrament diu molt de la vida que ha dut el mort. Aquest cop, per segona vegada, has assistit a un enterrament d’algú que no tenia amics. Ha estat una cerimònia rara. Una vintena de persones. Llàstima de recordatoris que aniran tots a les escombreries, quasi que no valia la pena fer-los. Però és clar, s’ha de seguir el ritual. Les germanes del mort que no es parlen i la vídua a primera fila. Acompanyada, però tu la veus sola, sents la seva soledat. El tràngol d’una vida mal viscuda al seu costat, i l’esperança de tenir l’oportunitat de tornar a viure-la, ara menys sola que mai.

El violí i el piano acompanyen la cerimònia. De sobte, una havanera... mai t’hauries pensat que “El meu avi” pogués acomiadar un mort. Qui sap, potser és un acte de generositat, potser a ell li agradaven les havaneres.

D’ell només saps que va viure sempre en la mentida. Un cop més constates, reafirmes, que la mentida només porta a l’aïllament, al dolor, a la soledat.

Arribar a casa ha estat una excursió. Un tour turístic pel cementiri de Cerdanyola dins un autobús buit, silenciós... bé, no del tot, el joc dels disbarats seguia perquè ella no callava, però ja us hi heu acostumat a mantenir converses amb ella sense saber de què parla. Ja té una edat, i fins i tot podeu disculpar-la.

Del bus al metro fins a l’altre extrem de la ciutat. Pel camí heu calculat que hi ha dos enterraments propers, dues persones del vostre entorn que pateixen la proximitat de la mort. Tu, que les darreres setmanes et sents tan aclaparada pel dolor de persones que estimes, has tornat a casa pensant que malgrat tot, avui has pogut fer una pausa.

Segurament la necessitaves.



Quien es ese hombre... - 17 Jan 2006 by gemma






Cuuuumbia...norteña...ayy!

Mirame yo soy la otra,
La que tiene el fuego, la que sabe bien que hacer,
Tu sonrisa es la caricia,
Que me mueve y que me hace enloquecer,
Y por eso yo pregunto...

Quien es ese hombre,
Que me mira y me desnuda,
Una fiera inquieta que me da mil vueltas y me hace temblar pero me hace sentir mujer.
Nadie me lo quita,
Siempre seré yo su dueña,
Por la que no duerme,´por la que se muere por la que respira,
Ahhhh, ahhh
Yo soy su mujer.

Bailalo!...Gozalo!...Suave..ayyyy!

Quien es ese hombre,
Que me mira y me desnuda,
Una fiera inquieta que me da mil vueltas y me hace temblar pero me hace sentir mujer.
Nadie me lo quita,
Siempre seré yo su dueña,
Por la que no duerme,´por la que se muere por la que respira,
Ahhhh, ahhh
Yo soy su mujer.


<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>