Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





En pijama... - 26 Feb 2006 by gemma




Són quasi les 12 i a casa tothom dorm. Fins i tot les gates. Jo m’he llevat per esmorzar una mica, i he aprofitat el silenci de la llar per posar-me una estona a l’ordinador. Quan la primera d’elles es llevi, jo tornaré ràpidament al llit. Aquest cap de setmana és de descans, el necessitava. Vaig posar-me al llit divendres a les vuit del vespre. Estar en pijama i al llit és l’única condició que em cal perquè a casa comprenguin que estic de vaga. Vaig haver de fer un parèntesi ahir al matí, per pujar a un vaixell amb una flor a la mà i ser espectadora d’un acte per a mi nou: llençar les seves cendres al mar. Avui, mentre el cafè sortia, he rentat alguns gots. Crec que no en quedava cap en condicions. Obro la galeria i veig que encara hi ha un munt de roba treta de l’estenedor, però ara tota rebregada perquè elles han anat cercant peces de roba per posar-se-les, però no han tingut el pensament de plegar-la i guardar-la. Tinc el cubell de roba bruta a rebentar... Però jo segueixo en pijama, esgotant aquest moment de silenci, en un diumenge gris i plujós, decidida a escurar al màxim el descans per afrontar la setmana amb una mica més d’energia.

Burro…què?? - 25 Feb 2006 by gemma





Burofax.

Dos burofax: un per deixar constància oficial de la meva petició de baixa d’Auna, ara ja Ono, abans Menta, que també havia absorbit Retevisión, i pel mig wanadoo que també es va permetre robar-me per un servei que jo mai havia contractat.

El primer burofax después d’haver tornat als orígens… Telefònica...

El segon burofax per fer reclamació oficial amb seriosa amenaça de posar el cas en mans de la Generalitat de Catalunya si en el termini de 20 dies no em donaven una resposta positiva de retorn del robatori.

Ono m’havia robat 139 putus euros (els euros, a mi, sempre em semblen “putus”) en concepte de penalització per haver anul•lat el contracte. El contracte, que data de juny del 2002 no parlava de penalització (per si de cas em vaig llegir amb lents d’augment la lletra petita del contracte, innocent de mi, que sempre tinc por de no tenir raó...).

Els dos burofax em van costar en total 56 putus euros. L’endemà mateix una senyora em va trucar per dir-me que efectivament m’havien cobrat, per error, una penalització que no procedia. Avui he rebut la resposta escrita, on m’informen que inicien els tràmits per a la devolució mitjançant transferència bancària.

Aquestes coses em fan tanta ràbia... tanta tanta tanta ràbia!!!! No anem prou de “putu cul” com perquè a més haguem d’estar pendents que no ens robin... i per aconseguir que no ho facin, tenim el burofax o burrofax... dit per mi sona igual perquè jo no pronuncio les erres, i per tant.... quan jo parlo del burofax dic bugofax, i si digués burro fax, doncs també sonaria igual: bugo fax.

Resumint: que els bugos fax serveixen per evitar que ens tractin de bugos.... Això sí, els bugos també costen putus euros!



Amics - 24 Feb 2006 by gemma




Fer amics és el millor que ens dóna la vida. Quan érem jovenets crèiem que teníem molts amics i ben aviat descobríem que aquests no n’eren tants. A l’adolescència i a la primera joventut els amics són la principal causa dels nostres conflictes. Així ho recordo i així ho revisc ara com a observadora de les quimeres de les meves filles.

Fa uns anys, quan jo era una altra i ja no esperava cap canvi a la meva vida, vaig conèixer un grup de gent, entre els quals estaven els que ara són els meus millors amics. Per a mi va ser una sorpresa. Ja no esperava aire nou a la meva vida, estava atrapada entre coneguts que es deien amics i dels que jo ja sabia, encara que de manera inconscient, que no podia refiar-me’n. Segurament per la transformació que geminava dins meu, vaig ser capaç d’obrir-me a l’aventura de tornar a crear lligams.

Fa molt de temps d’això i avui, no sé perquè, he tornat a pensar-hi. He tornat a voler assaborir, tot i la meva aparent soledat, la pau interior que em dóna saber-me estimada pels meus amics que, més enllà de les aparences, han sabut i volgut, amb generositat, apropar-se a mi i conèixer-me.

Avui, mirant les cicatrius de velles ferides, m’he adonat que el pitjor ja és passat, i que malgrat tot, el meu present (no crec en el futur) està preparat per rebre el bo i millor de les persones que m’estimen, i d'aquelles que encara no conec però estimaré.

M’agrada saber que encara he de trobar persones a les que podré donar i de les que sabré rebre.

Sona... - 22 Feb 2006 by gemma




No entenc el costum que tenen els companys de feina de tenir una ràdio encesa al despatx. On treballo hi ha quatre despatxos, en cadascun d’ells un mínim de quatre persones, i quatre ràdios sintonitzades a emissores diferents... crying

Potser és que m’agrada massa el silenci, però la veritat és que no comprenc la necessitat d’escoltar la ràdio mentre treballes, a no ser que siguis vigilant d’un aparcament, porter nocturn d’un hotel, rentaplats d’un restaurant, fuster, mecànic o qualsevol altre ofici que impliqui treballar sol i fer-ho amb una concentració relativa.

Què voleu que us digui... al meu despatx sonen cinc telèfons, es reben visites, es parla en veu alta de taula a taula, hi ha dues impressores... no cal que continuï oi? angry No m’agrada la música de fons, m’agrada escoltar la música, i si el que sona entre anunci i anunci són “Las Supremas”... m’he de pessigar per despertar del malson de creure que sóc dins d’un taxi escoltant RadioTaxi! wassat

A mi la ràdio aquesta em toca allò que no sona i cada tarda, quan em quedo sola, el primer que faig és tancar-la. I llavors és el paradís... no hi ha ningú, els telèfons descansen i en una hora puc fer tot allò que m’ha estat impossible fer en tota una jornada!!

Però demà... tornarà a sonar.... sad

Meme - 17 Feb 2006 by gemma





M’han passat el meme de les manies, o dels hàbits, o no sé pas gaire de què, però tot i que trencaré la cadena, us diré algunes coses que m’agradaria canviar, perquè siguin manies o hàbits (que no ho sé pas, ni tinc ara ganes de trencar-me la closca per saber-ho) imagino que em farien la vida més fàcil.

O no...

1. Anar a dormir tard.
2. Llevar-me tard.
3. Deixar els armaris de la cuina oberts.
4. Tocar-me els peus quan miro la tele.
5. Posar-me els dits a la boca.
6. No suportar que hi hagi brossa al terra (molles de pa, fils, minúscules partícules de pols).
7. Tenir sempre un munt de roba per plegar.
8. Omplir el teclat de cendra de la cigarreta.
9. Fumar...
10. Posar-me les mitges amb tanta poca gràcia que les trenco cada vegada que me les poso.
11. Menjar xocolata...
12. Anar a dormir tard
13. anar a dormir tard
14. anar a dormir tard
15. a n a r a d o r m i r t a r d......
16. a n a r a dor m i r t a r d .....
17. zzzzzzzzzz
18. aisssss.... no em llevaré quan soni el meu enemic número u..........



<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>