Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Calma - 06 May 2006 by gemma



Arribo a casa, després d’haver passat el dia fora i, sorprenentment, me la trobo buida. Aprofito per escoltar música i posar-me a escriure. Poques vegades tinc oportunitat de fer-ho amb llum del dia.

Avui he sentit per primer cop aquest any que l’estiu és a la cantonada. El tren ple de gent que ja venia de la platja. El balcó obert i la lleugera dansa de les cortines.

Com m’agrada estar sola a casa...

En veu alta... - 22 Apr 2006 by gemma



A vegades em pregunto perquè em passen certes coses... perquè no puc deixar d’estar sempre pendent dels altres, perquè quan les coses semblen que milloren es tornen a espatllar...

Sovint penso que aquestes coses ens passen als que estem preparats per afrontar-les. Però no deixa de ser dur. Duríssim.

Avui em costa imaginar que un dia tot haurà acabat, que podré estar tranquil•la sense haver-me de preocupar pel sofriment dels altres, que sense el sofriment dels altres jo tampoc en tindré...

Avui escric per dir-me en veu alta que tot té solució, i que la vida és un tango i toca ballar-lo.

Em dic en veu alta que no estic sola i que tot es resoldrà un dia o un altre. Trobo a faltar l’amic que ha marxat, les carícies que vaig tenir, l’amor que hauria pogut ser, el somriure de la meva filla, la calma del meu esperit.

Escric en veu alta que sóc una dona amb molta força i que he de seguir lluitant perquè les circumstàncies que m’envolten no esborrin aquesta dona que estima i vol ser estimada.

Davor a la Cerdanya - 14 Apr 2006 by gemma




Cinc dies a la Cerdanya i el record de la lectura de la Muntanya Màgica de T. Mann.

Fumant de nit al porxo, les cames cobertes amb una manta, l’aire fred de la nit, l’espectacle de les muntanyes nevades acolorides pel sol en la seva davallada, i el record de Hans Castorp a Davor: l’heroi que en el seu repòs imposat per la malaltia retroba la natura, la música, l’amor, el diàleg i la distància d’un temps que s’atura i s’esdevé un enigma.

Cinc dies a la Cerdanya. Repòs. Pau. Bona companyia. Paraules i silencis sense interrogants. Recuperant una calma, fent una pausa merescuda.

D’alguna manera he viscut el meu petit Davor. M’he allunyat de tot durant uns dies i torno a ser a casa renovada d’energia.

Tots hauríem de tenir el nostre secret Davor, amb la manta sobre les cames, sense necessitat de dir res, de trencar cap silenci, només respirant l’aire sec de la muntanya i sentint com el temps s’atura només perquè deixem de mesurar-lo.

Gràcies.



(he oblidat el títol...) - 24 Mar 2006 by gemma




Pel matí has mirat l’agenda. Tens costum de fer-ho perquè hi anotes les coses que has de fer: reunió de feina, entrevista amb la tutora, hora al metge per recollir analítiques, sessió d’acupuntura, reunió d’escala... Ara mateix hi has anotat que el 2 de juny tens un casament (encara n’hi ha que es casen...). Hi apuntes aquelles coses que saps amb seguretat que hauràs de fer.

Apuntar, sempre ho fas. Mirar, no sempre...

Quan no mires l’agenda et pot passar de tot! Oblidar que tenies hora programada des de fa més de sis mesos al ginecòleg, anar directament al despatx sense recordar que a primera hora tenies una reunió fora de l’edifici, anar al podòleg una hora abans perquè t’has refiat de la teva memòria...

També et pot passar que tornis a casa amb tota la tranquil•litat del món tot fent un passeig fins a una parada d’autobús que et queda lluny però que t’estalvia tancar-te dins el soterrani del metro, que perdis l’autobús i no t’immutis perquè avui no toca immutar-te, avui no vols tenir cap pressa, avui vas cap a casa sense que ningú t’hi esperi per fer el sopar, avui baixes una parada més enllà per aprofitar i passar pel súper, fas la compra i passes pel forn i compres pa calent, arribes a casa ben tranquil•la i amb tres bosses a cada mà ben plenes de coses.

Quan no mires l’agenda et pot passar que en girar el carrer i treure les claus de casa, tota distreta, amb les sis bosses i mentre poses la clau al pany de la porta del carrer te n’adonis... Glups!! L’entrada de casa està plena de gent! Avui hi havia reunió d’escala!

Avui et nomenaven presidenta de la comunitat de veïns i has arribat just quan ja s’acaba el torn de paraules!!! Et poses vermella (només una mica... ), demanes disculpes, els vint veïns riuen i t’aplaudeixen amb “catxondeo” pel nomenament mentre el vicepresident, el teu veí del 4t 1a, explica amb fermesa com podem netejar les caixes de les persianes que donen al pati interior per evitar així que els llençols s’embrutin en estendre’ls.

No porta bigoti ni barba però parla com el Sr. Cuesta.



Somrius sense que es noti. Amb el Sr. Cuesta de vicepresident, predius un mandat molt còmode.



De nit... - 19 Mar 2006 by gemma


Aquesta nit estic sola. La guiri és de vacances al seu país. La filla gran està celebrant amb els seus amics els divuit anyets que farà el proper dissabte i la petita... els que sabeu de mi ja sabeu on és i de què es tracta.

Sempre tinc gent a casa. Filles, guiris, amics i amigues de les filles i de les guiris, i sovint amigues i amics meus que al•lucinen del moviment de casa meva i de la meva paciència... avui que tinc la casa buida em pesa la solitud de saber que l’amic que més venia ja no ho tornarà a fer. Intento no pensar-hi, però estic de dol. Enmig del dol, conflictes i gestions complicades...

Sempre que necessito una abraçada escolto “Songbird” d’Eva Cassidy. Avui és una d’aquestes nits en les que sento un buit dins meu i certa apatia, però malgrat tot no vull anar a dormir. La nit em permet desconnectar físicament de l’exterior. No sona el telèfon, no he de sortir de casa, ningú truca la porta... La nit em fa sentir més lliure perquè no puc resoldre res, no he de parlar amb ningú, no he de fingir... La nit i jo. La meva música i el meu blog, els meus pensaments i sentiments, les paraules escrites en silenci per amainar, avui, cert esgotament emocional.

Però sóc valenta i tossuda, i afirmo que també goluda perquè ara mateix em sento empatxada de xocolata sad Xocolata per endolcir no sé massa el què... preocupacions, ràbia i també tristesa.

Demà faré dia pijama fins a les cinc, hora en la que em dutxaré i vestiré per anar al teatre, acompanyada, riallera com sóc la major part del meu temps encara que la processó vagi per dins.

Demà teatre. Aquesta nit, música i xocolata.


<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>