Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Mirades (III) - 19 Jul 2006 by gemma

«Ei! Hola! Quan temps sense veure’t!» De sobte la seva veu estrident havia envaït un territori secret. Va reaccionar aixecant-se per saludar-la, mentre mirava de reüll l’home, com demanant disculpes per aquella interrupció «Hola! I tant, molt de temps! Com va tot?». El contacte amb la seva galta en fer-li dos petons la va fer tornar a la realitat. Unes quantes frases convencionals sobre la feina, les vacances que s’apropen i la família bé, gràcies, i en arribar a la següent estació, novament la seva presència. S’havia aixecat per baixar del vagó. En passar pel seu costat ell li va dir adéu amb un tímid gest, i ella, que feia uns minuts l’hauria acompanyat sense dubtar-ho, es va quedar allà palplantada, observant com se n’anava, mentre les portes es tancaven i una veu estrident, que no escoltava, la bufetejava amb paraules vanes.


Mirades (II) - 18 Jul 2006 by gemma

Sentia curiositat per les seves mans. Les imaginava morenes, arreglades sense exageració, fortes i vigoroses. No gosava alçar els ulls, sabia que ell la mirava. De fet, estava cada cop més tensa, pendent d’ell sense veure’l, però sentint-lo, i va fer un gest distret per aixecar els ulls i mirar les seves mans, un moment només, el temps just per comprovar que eren com les imaginava.

Aquelles mans petites no paraven quietes. Va pensar que era una pena que es mossegués les ungles. Cada detall li donava informació, ja no podia deixar d’imaginar com seria ella si arribés a acostar-s’hi. Com seria la seva pell, com tindria la veu, com es penjaria la bossa en aixecar-se i començar a caminar. Estava decidit a seguir-la. Desitjava que ella no tingués cap destí concret, que aquella tarda de dissabte hagués pujat al metro només per apropar-se al centre per fer una passejada. Aniria al seu darrera, seguiria observant els petits detalls per continuar imaginant com seria ella si arribés a acostar-s’hi.

Quan va mirar les seves mans, morenes, fortes i vigoroses com les havia imaginat, no va poder evitar que els seus ulls s’aturessin en el seu rostre. No va voler evitar-ho. Tot i la gent que hi havia al vagó, ella sentia que estaven sols, fins i tot hauria gosat posar música al moment. No es podia creure que un home tan atractiu estigués mirant-la des de feia deu minuts. Sentia l’ànim suspès, i temia que en qualsevol moment ell s’aixequés per baixar del tren. Ja no apartava la mirada, sentia desig per aquella pell bruna, i sense adonar-se’n amb la seva mirada el reptava. No baixaria del metro fins que ell no ho fes. Volia continuar aquell joc temptador i esbrinar fins on arribava.


Mirades - 16 Jul 2006 by gemma

Per un moment havia cregut haver-la reconegut, però no era ella. Ella hauria tingut aquella mirada tímida de qui sempre té por; estaria llegint un llibre, abstreta de tot, engolida per una història que estaria volent fer seva; mouria els dits per passar el full amb un gest cansat en aixecar el cap per saber on s’havia aturat el metro.

La seguia mirant. Alguna cosa li era familiar, i no podia deixar de mirar-la. El seu cabell, la seva indiferent mirada, aquell somriure pensatiu, el gest vigorós mentre remenava amb impaciència el fons de la bossa sense trobar qui sap què, i aquella pulsera juganera que amb cada rotació deixava anar, com una rialla, el seu so metàl•lic.

Ell no anava a cap lloc concret. Havia sortit de casa perquè la calor l’ofegava i havia decidit passar una estona a la seva llibreria preferida pensant que mentre entretenia el seu calorós malestar podria també fer alguna nova adquisició: per vacances sempre estrenava lectura; quan va anar a Granada van ser les Mil i una nits, aquell estiu al Pirineu fou La Muntanya Màgica, a París, curiosament, Paul Auster. Sempre buscava una lectura i una música determinades per acompanyar els seus viatges de vacances. Paraules i acords que omplien els seus capvespres i alguna que altra matinada.

No podia deixar de mirar-la. No sabia què era, però aquella dona el tenia seduït. Ella seguia indiferent, revisant alguna cosa de la seva agenda, com si fes un repàs a la llista de la compra, llapis en mà, mossegant-ne la punta, mentre ell estudiava aquell rostre serè i d’expressió divertida que el tenia captivat des que s’havia assegut al seu davant. Resseguia amb els seus ulls negres aquells fins llavis tan carregats d’expressió, les llargues arracades que destacaven entre els seus cabells esvalotats de qui ha sortit corrents de casa després d’una dutxa refrescant, aquelles mans petites amb grans anells, la bossa de roba farcida de bonys de tan plena que la duia... No tenia res concret a fer, i la llibreria demà seguiria oberta, així que no va baixar on havia de fer-ho. Tenia ganes de seguir-la mirant més estona.

Ella havia sortit de casa amb els cabells mullats, recent dutxada, per anar a donar un tomb pels grans magatzems. Feia massa calor a casa i tenia el caprici de fer-se algun regal. No calia que fos gran cosa, però sota l’aire condicionat podria entretenir-se un parell d’hores remenant per les ofertes; faria un repàs a la secció de marroquineria i potser es compraria un moneder nou; passaria pel Gourmet i compraria foie ja que havia decidit que aquell vespre obriria el Somontano que li havien regalat pel seu aniversari. No tenia cap objectiu concret per aquella tarda de dissabte, fins que ell s’havia assegut davant seu. Li semblà un home atractiu. S’havia fixat amb les seves sandàlies –ella sempre mirava les sabates, creia que donaven força informació de les persones- i li va agradar la pulcritud d’aquells peus, amb aquelles ungles tan ben tallades. Va pensar que tenia uns peus macos, i llavors va mirar més amunt, i es va aturar en aquelles cames, morenes i amb el punt just de pèl, tot imaginant com serien aquelles cuixes que s’endevinaven sota les bermudes. Va aixecar la mirada per descobrir el seu rostre i va veure que ell també la mirava. Mentre buscava a la bossa el mòbil per mirar quina hora era –coi de bossa, mai trobava res!- pensava que aquell home era, efectivament, molt atractiu. No gosava mirar-lo de nou, si les seves mirades es creuaven ella enrogiria, i va voler distreure la tensió d’aquell moment refent la llista de coses que volia fer abans de sortir de vacances. Però no es concentrava, notava els seus ulls esguardant el seu rostre, i mentre tornava a mirar, fent-se la distreta, aquelles ungles tan ben tallades... va pensar que no calia anar als grans magatzems, només pretenia distreure l’ensopiment d’aquella tarda de dissabte.

Va preferir seguir allà asseguda, sentint a l’espinada, l’escalfor d’aquella mirada...




De preguntes... que no són inesperades! - 11 Jul 2006 by gemma



Hi ha una pregunta que sempre em fa wassat quan en la nostra conversa li parlo d’algun home:

"Està casat?"

Avui no m’ha fallat, i ha tornat a passar. tongue tongue tongue



T’he pensat - 07 Jul 2006 by gemma



Gairebé quatre mesos pensant-te i sabent que ja no hi ets, adonant-me que eres més important del que em pensava, prenent consciència que el que ens unia era la certesa de saber-nos.

Tu em vas saber mirar, vas ser el primer i l’únic, durant molts anys, que en vas saber quan jo encara ni ho gosava fer. La teva mirada em donava aire i una força inconscient per a la rebel•lia.

Segurament jo també et mirava de la mateixa manera; perduts en vides que no eren nostres, ens miràvem per dir-nos que la nostra rebel•lia hauria de tenir sentit.

Ara que no em mires, et penso.

L’enyor em fa mal, i també saber-te emmudit per sempre més. Tots dos vam començar de nou i vam compartir les quimeres i les alegries, el goig de caminar ben drets contemplant, sense boires, la vida.

Et penso sempre.

I saps? Els dies que em sento guapa, ara que tu ja no pots dir-m’ho, m’ho dic jo. Ho faig somrient i en veu alta perquè tu m’ho escoltis i em retornis el teu somriure.


<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>