Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Soledat - 24 Sep 2006 by gemma




Estic de sequera. Fa dies que no tinc esma per escriure, ni tan sols per intentar-ho. Penso que només és una qüestió d’energia, en les darreres setmanes l’he emprat tota. Espero que aquest darrer esforç sigui definitiu.

Mentre reposo, aquest vespre que estic sola em poso davant l’ordinador. Me n’adono que aquest vespre no he de fer sopars, ni hauré d’estar pendent del rellotge, l’ordinador per a mi sola, el silenci de la casa també, i encara més la música que escoltaré.

M’agrada estar sola, potser m’agrada massa. No m’ho hauria pensat mai...

sense paraules - 19 Sep 2006 by gemma



Tornava de vacances... (I) - 05 Sep 2006 by gemma

Era el seu primer dia de feina, s’havien acabat les vacances. Per ser el primer dia, llevar-se no li havia costat gaire: peus a terra al primer toc de l’alarma, llet amb colacao, una torrada i dutxa ràpida. Tenia l’equipatge sense desfer encara, però l’armari era ple de roba de treball, i va triar un conjunt blanc –volia que tothom li digués que estava molt morena.

Amb el diari a la mà va entrar a l’estació de metro. Tancar-se al soterrani de la ciutat, ni que fos només per mitja hora, no li venia gens de gust, però havia d’acceptar que la temporada a l’aire lliure havia acabat. Mentre esperava el metro, pensava que tot i que l’estiu estigués esgotant els seus dies, aquesta no havia de ser excusa per no sortir de la ciutat els caps de setmana. Es preguntava com podria trencar la rutina entre setmana, de quina manera podria alleugerir el ritme de les futures setmanes laborals i escapar del domini abassegador dels deures que tant li pesaven.

Va arribar el metro i va entrar al vagó intentant ignorar el munt de gent que s’hi aplegava i amb precaució es va escolar fins al fons buscant refugi –una bona situació que la lliurés del frenètic pas de persones que a cada estació baixarien. No va poder llegir la premsa, massa poc espai. Així doncs, va intentar deixar la ment en blanc mentre feia una mirada distreta a la gent del vagó, fins que una cara la va treure del seu ensonyament.

Coses petites... - 02 Sep 2006 by gemma





Somio coses petites... petites coses que mica a mica van prenent forma i potser algun dia tindran cos, nom i realitat. Somio petites coses que un dia, totes juntes, vestiran de conquesta tots els meus somnis innombrables.

Primer, els meus somnis eren molt ambiciosos... només instants de temps aturat, gotes de somriures robats a contrallum de certes quimeres, silencis plens de calma, l’acaronament de les paraules, moments de música serena, i l’horitzó de la mar acariciant la meva mirada. Ara somio coses petites... petites coses que cada dia em semblen més grans.

Somio seguir somiant. Somio seguir desitjant. Somio que la meva solitud em fa créixer i més capaç per l’amor que un dia s’entrebancarà enmig dels meus somnis per voler-s’hi quedar formant part de la meva realitat.

Somio que no ha estat en va tot l’amor que he donat.



Camins - 29 Aug 2006 by gemma



Camins que ara s'esvaeixen,
camins que hem de fer sols,
camins vora les estrelles,
camins, ara no hi són.

Vam deixar-ho tot,
el cor encès pel món,
per les parets de l'amor sobre la pell,
eren dos ocells de foc sembrant tempestes,
ara són dos fills del sol en aquest desert.

Mai no es massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor,
camins, somnis i promeses,
camins que ja són nous.

No és senzill saber cap on has de marxar,
pren la direcció del teu cor,
mai no és massa tard per tornar a començar,
per sortir a buscar el teu tresor.

Camins que ara s'esvaeixen,
camins que has de fer sol,
camins vora les estrelles,
camins, que ja són nous.

(Sopa de Cabra)

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>