Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Desert - 17 Feb 2007 by gemma

Llum,
sol,
nits estelades,
fred nocturn,
vent,
sorra als ulls,
caminar lent,
desig d’aigua,
horitzó,
silenci,
llunyania,
miratge,
bellesa,
solitud,
desassossec...





.... - 13 Feb 2007 by gemma





... - 03 Feb 2007 by gemma



Instints, certeses, sorpreses i... no vull ni imaginar-m'ho! - 22 Jan 2007 by gemma



Parla per telèfon amb una noia (ella acostuma a parlar més amb nois). Li demano amb qui parlava i em diu que no n’he de fer res (podria ser cert, però el meu instint em diu que aquella trucada és rara...). Es posa l’abric i es disposa a sortir, moment en el que li pregunto on va, però no m’ho vol dir (el meu instint dispara encara més alarmes). Torna al cap d’un parell o tres d’hores, molt silenciosa ella... Veig una caixa de cartró amb forats, i el meu instint ja està esgotat! Ara ja és una realitat! Què s'hi pot dur dins una caixa de cartró plena de forats?????? Us ho imagineu, oi???????

Entro a la seva habitació i miro la caixa. Ella riu (diria que se’n fot de mi...) i em pregunta què miro. Li demano on és l’animal i em respon que no hi ha cap animal. Surto de l’habitació tranquil.lament, fent veure que m’ho he empassat. Després de dinar arriba un amic i li dic que vigili amb l’animal. Ella ni cas, es tanquen a l’habitació. Quan surten per berenar li pregunto a l’amic si l’animal li ha agradat i respon que no hi ha cap animal. Somriuen, i jo segueixo fent-me la tonta. Marxa l’amic i n’arriba un altre. Es repeteix l’escena, l’intercanvi de preguntes i respostes, els somriures maliciosos i la meva expressió tranquil.la. Finalment, passa per casa la meva altra filla i li dic el mateix que als nois. El xicot de la filla també va a l’habitació, i quan en surten, els demano si és mascle o femella.

Femella. Arghhhhhhhhhhhhhhhhhh Una altra gateta a casa noooooooooooooooo !!!!

Ostis, ostis, ostis!!!!! No m’ho puc creure. Cada dia tinc una sorpresa, i mai agradable.

La gateta és una cucada, l’ha adoptat a la gossera municipal amb la complicitat de la seva amiga de 18 anys (la de la trucada sospitosa...) que s’ha fet passar per la persona que adopta. És una gateta que ha patit molt, que ha estat a punt de morir, i que la meva filla de quinze anys ha volgut endur-se a casa després d’haver-la vist ahir quan va anar a passejar gossos a la gossera.

No m’ho vull ni imaginar... demà quan torni de l’escola es trobarà amb la sorpresa que la gateta ja no hi serà. Demà al matí aniré a tornar-la a la gossera. No em puc permetre tenir un tercer gat a casa. No em puc permetre que la meva filla rebel un cop més intenti sortir-se amb la seva.

Demà aniré a la gossera tremolosa. Duré una caixa amb una gateta de quatre mesos preciosa, una gateta que m’haurà mirat demanant pietat, i jo hauré de fer el cor fort. La deixaré allà i tornaré a casa trista.

Diuen que demà comencen a baixar les temperatures, que l’hivern per fi arriba. A casa meva la temperatura serà molt alta, altíssima... No vull pensar-hi.

Divendres tinc la primera prova de los oposicions, i demà al matí enlloc d’estudiar estaré fent un vol per la ciutat amb una caixa de cartró plena de forats. Per la tarda, tinc la sensació que tampoc estudiaré gaire...

No sé si llogar algun xicot madur perquè em protegeixi del seu atac mortífer... Perquè em voldrà matar... ben segur que ho intentarà!

Punt final al Nadal - 14 Jan 2007 by gemma



No començo l’any massa bé i tot és culpa de “el espíritu navideño”!! Com que em sentia “pobre d’esperit”, vaig convidar a la filla i amics a posar l’arbre de Nadal. Un arbre de plàstic que cada any pleguem i guardem, per poder reciclar puntualment cada desembre, uns llums blaus, unes estrelles daurades, i les boles clàssiques que any rera any queden escampades pel terra, mentre es fa la instal•lació, perquè les dues gates també participin en l’escampall.

No recuperada del tot encara de la meva lumbàlgia però en condicions per tornar a la feina, he fet el disbarat de pujar a l’escala per guardar les andròmines nadalenques dalt de l’armari. Allà dalt, tota sola, no sé com, he perdut l’equilibri i en dècimes de segons, que m’han semblat minuts, he caigut a terra. Mentre queia només pensava en protegir la meva adolorida esquena, i he fet un intent de rotació durant la meva caiguda lliure... Estirada al terra i amb la rotació culminada, m’he quedat uns minuts quieta intentant endevinar, abatuda per un dolors intens, quina part del meu cos no havia pres mal. Com he pogut m’he aixecat, amb molt de compte, i allà estaven les dues gates mirant-me amb atenció, i fins i tot sorpresa, una al costat de l’altra; malgrat el dolor, la seva visió m’ha fet somriure.

Cinc hores a urgències, dues radiografies per a la meva col•lecció, i tot i no tenir res trencat (això m’han dit...) el resultat final és un morat immens al braç, un intens dolor al coxis que m’obliga a ajupir-me i a asseure’m amb total concentració per mitigar la seva fuetejada, el turmell inflamat pel cop i un taló que sembla suro i que no puc recolzar a terra.

El meu esperit nadalenc aquest any ha finalitzat amb un gran morat al braç i un caminar de “muñeca de famosa”... però pitjor encara perquè camino amb un peu de puntetes...

Novament repòs... tinc molt dolor però molta més ràbia. Em sento petita.

Crec que el que més mal em fa és l’ànima.

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>