Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Present - 23 Sep 2009 by gemma






Malgrat tot, gaudeixo de la meva nova casa. Parets netes i buides, a punt per omplir-les sense cap pressa. Mobiliari nou, fins i tot potser costums noves. Tot és nou: la llum, els sorolls, els silencis. D’allò antic, el que queden són encara tristeses i quimeres, que no meves però tan properes que ho semblen. Preocupació encara. Però he recuperat les ganes de cuinar, les ganes de llegir -no tant les d’escriure, però tot arribarà- i fins i tot les ganes de no estar sola.

Gaudeixo del moment de quietud que m’ha arribat.

Us ho volia dir.




Plou - 26 Aug 2009 by gemma



Primera pluja al meu pati. Escolto amb atenció com sonen les gotes. Gotes grosses, d’estiu. Gotes que refresquen i que quasi bé no mullen. Gotes que bec amb el cap a munt i la boca ben oberta. L’aire per un instant sembla que esborri la xafogor d’avui, la dels darrers dies, la d’aquest primer estiu a la meva nova casa.



Mandra - 24 Aug 2009 by gemma



Era la reina de la mandra. Tenia un ritme irregular, aprofitava els moments d’activitat per fer a corre cuita tot allò que li calia fer, per abandonar-se tot seguit a la seva mandra. Certament, a vegades un sentiment de culpa la neguitejava, però no era capaç de deslliurar-se d’aquell abandonament que s’havia apoderat, despietadament, d’ella. Cada vespre, en fer repàs del dia, feia propòsit d’esmena i planificava tot allò que l’endemà podria fer. I cada matí, quan se n’adonava ja era tard per fer el que havia programat que tocava fer abans de dinar. Ben dinat, mirava el rellotge i aplaçava els propòsits per després de la migdiada. Quan tornava a la realitat, després de la becaina, guaitava el rellotge i seguia aplaçant el moment, per la calor que encara feia, perquè no calia córrer que ja tindria temps per a tot, i els minuts deixaven passar els quarts, i els quarts les hores, i quan volia reaccionar ja era tard: havia aniquilat la jornada. Llavors era el moment d’anar a la cuina i preparar el sopar, algun àpat lleuger i fàcil de preparar. Ben sopat, repassava el calendari per adonar-se que les vacances s’estaven acabant, i llavors qualsevol remordiment per la seva vagància s’esvaïa, perquè quan tornés a la feina ja no podria deixar passar les hores sense fer res... Tornar a la feina suposava patir calor, llevar-se d’hora, suar tot el dia, fer coses sense aplaçar-les, estar pendent dels horaris, vestir-se bé cada dia, preocupar-se per com li queda el pentinat, agafar autobusos, buscar la targeta de transport i no trobar-la, preparar-se l’esmorzar i deixar-se’l a casa per culpa de les preses, tornar a fer sudokus durant els trajectes, desenredar els auriculars de l’MP3 després d’haver-los buscant durant una bona estona per dins la bossa. Tornar a la feina suposava adonar-se de totes les coses que hauria hagut de fer durant les vacances i que havien quedat pendents. De fet, no havia tingut temps de fer-les, el temps se l’hi havia tirat al damunt cada dia. Perquè el temps, durant les vacances, es deixa vèncer per la mandra. Igual que ella.

Descans - 11 Aug 2009 by gemma



No sé quin to vull que tingui a partir d’ara aquest blog. Només sé que des de fa pocs dies visc en una nova casa, i que ara escric des del meu pati. Un pati que simbolitza moltes coses i que és el meu refugi; un refugi obert, on puc respirar i des d’on escolto sons nous. Des d’aquest patí, en aquesta nova casa, petita però acollidora, enceto el meu nou camí; ara, per fi, i després de massa temps, un camí conscient que encara no sé on em portarà, però allunyat de les dreceres enganyoses.

He deixat moltes coses enrera, o potser no tantes. Deixo enrera tot el que vull oblidar, tots els meus errors, o potser només les meves equivocades eleccions.

Vaig a poc a poc. He trigat vuit anys en arribar on sóc ara. M’ha costat vuit anys reconstruir-me, i ara el que vull és reescriure’m. Em sento com un full en blanc. I m’agradaria reescriure’m envoltada de gent nova, de nous colors, de tota mena de músiques, de silencis plaents, de mans amigues, i fins i tot m`agradaria trobar qui vulgui abraçar-me.

He estimat molt, i estic aprenent a deixar-me estimar. Però el més important de tot és que en aquests vuit anys sóc jo qui ha après a estimar-se.

Estic pintant de blanc el meu pati, i aviat hi penjaré un munt de testos amb flors. Estic farcint de petites coses el meu espai que tant m’ha costat buidar.

Estic estrenant la meva vida.



Des del meu pati - 30 Jul 2009 by gemma





Tinc moltes coses per explicar-vos.

M’han tret un queixal del seny. Fa “pupa”. Ja m’està bé tenir un queixal del seny menys, a veure si així perdo una mica de seny!

Ah, sí, el més important: ja visc a la casa nova! Sí! Estic redecorant la meva vida! Uns quants mesos complicats, arreglant paperassa de la venda i de la compra, fent i desfent caixes de les dues mudances que he fet. Ara visc en una planta baixa, amb patí i molta llum. És un pis petitó, però m’agrada molt. Hi he anat sense mobles, bé, només un llit i un armari, i ha estat molt emocionant anar trobant els mobles. Durant aquest darrer mes he estrenat moltes coses. Em semblava viure cada dia una nit de reis. Durant unes setmanes he tingut diners per comprar el que desitjava, i ara ja tinc el més imprescindible. La resta, doncs mica a mica.

Escric amb un mal de queixals considerable, però ho faig a la llum de la lluna, Lluna? Em sembla que avui no hi ha lluna, però és un dir. Escric des del meu pati, aprofitant la poca fresqueta que hi ha.

Els gats? Bé, gràcies. Entren i surten, es passegen pel barri i tornen bruts. Jo eperava que no tornessin, però sempre tornen.

Encara tinc alguna paret per pintar, i moltes coses per endreçar i també per llençar. Però estic tant a gust a casa meva...



<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>