Visites: 236020
blogs : 492
comentaris : 2794
|
Llegeixo:
Transformacions
L'esquerra, l'ecologia i la llibertat dels sahrauís
Alatrencada
Aquari
Arare
Bitxo
Brisalls de mar
Cuentos prescindibles
De ninguna parte
Des del pont aeri
Donot
El blues de mi escalera
El gat fent via
El paseante
El pensador
El veí de dalt
El racó de l'Antoni
Emily
Flaneuse
Foragitats
Freddie
Gotes d'Isnel
Gumets
Hanna B
Helena
Imatges de silenci
Jaka
Joana
Latestkiss
La Mirada Oblicua
Litus
Llibre Primer
Llum de Nit
Lola
Mirandamar
Memoria
Moonsa
Ninotchka
Salms
Saragatona
Violette
Xurri
Article aleatori:
random
blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat
Recordo que fa uns anys vaig passar la Setmana Santa al poble. Tots els germans anaven passant, i la meva mare i jo havíem de fer les mones que cada padrí havia de regalar. Tres eren “encàrrecs”, i la quarta era per menjar-la plegats a casa. Quatre fornades, i quatre guarniments, tots diferents. Volíem lluir-nos-hi! Vam començar a guarnir mones després de sopar. Quan anàvem per la tercera, crec que ja estàvem borratxes de xocolata, mantega i melmelada. A les 00.30 h., just quan havíem d’iniciar el darrer guarniment, de sobte ens vam mirar. Sense creuar paraula, ens vam adonar de l’empatx que teníem i com n’estàvem de cansades ja d’estar a la cuina, i amb els dits plens de xocolata, amb la pica plena d’estris per rentar, vam esclatar a riure i no podíem parar. La cuina es va omplir de gent que volia saber què passava, i nosaltres rèiem més encara al comprovar que ningú comprenia que la causa de les rialles era el nostre estat etílic. Perquè us ho puc assegurar: la xocolata emborratxa!