Quadern de Pauses

blogs || articles || buscar || últims comentaris || xml || l'actualitat





Vacances - 03 Aug 2010 by gemma



Ja de vacances. En tenia ganes. Ganes de no posar el despertador; ganes de poder anar al meu ritme; ganes de circular pel barri en hores normals i poder anar al mercat, i tenir el matí sencer per fer el dinar. Ganes d’entrar i sortir, d’anar i venir. Ganes de poder sortir al meu pati sense cap bastida ni música indú, la dels pintors de la façana. Ganes de trencar rajoles per, si ell m’hi ajuda, acabar el mosaic que l’antic propietari del piset va començar.

Ganes de menjar bé i d’aprimar-me. Ganes de caminar fins aquell carrer, acompanyada. Ganes de fer fotos i no deixar-les oblidades a la càmera. Ganes de que plogui una mica més, i així refresqui com avui. Ganes de tenir calor i poder dutxar-me quan ho vulgui.

Ganes d’acabar les vacances contenta perquè he fet coses, coses per a mi; de saber que aquest estiu puc estar pletòrica si m’ho proposo; de sentir-me activa, i riallera; d’esbolotar-me com fa temps no faig.

Ja de vacances, els primers dies els he dedicat al descans i a la lectura.

Potser em compro uns llençols nous.

Potser condueixo per carreteres secundàries.

Potser miro una nit d’estels sense lluna.

Potser torno a escriure.



Sense erotisme - 12 Jun 2010 by gemma





Si la genètica s’hagués portat bé amb mi, em podria presentar al concurs de Miss Camiseta Mojada, però com no ha estat així... tinc la samarreta mullada, però no sóc apte per a cap concurs.

Escombro, i suo. Passo l’aspirador, i suo. Guardo la compra, i suo.

Suo a l’hivern i suo a l’estiu.

Jo que mai havia suat, ara em passo el dia suant. Les hormones de dona madura em fan suar contínuament. Res que faci, res que bellugui, el cap em queda xop, les gotes regalimen pel meu cos sense pietat, sense perdó, i el pitjor de tot, regalimen pel meu cos sense cap erotisme.





Silenci - 21 Mar 2010 by gemma




Llegeixo en silenci els blogs amics i obro un full en blanc per omplir-lo de paraules que no volen sortir.

El so del teclat. Algun gos que borda. El tic-tac del rellotge. La meva respiració.

Avui no he encès la cafelacció encara. Això fa encara més silenci. Començo a sentir fred. Algú puja una persiana. Un nen plora, llunyà.

Sons aliens a mi.

Tota jo sóc silenci. Tota jo he emmudit.

Contents - 14 Mar 2010 by gemma




Avui, de sobte, m’he adonat que lluïa un sol esplèndid. Estava ben distreta... era dissabte i sense la rutina de cada dia, semblava que no importava quin temps feia. Però he sortit al pati per posar una rentadora. I llavors me n’he adonat. No m’ho podia creure, feia massa dies que tot era gris. I feia massa dies que no passava l’escombra ni la baieta pel terra del pati: fulles, sorra, plomes d’ocells, pedretes. Així que m’he disposat a rentar la cara del patí abans que marxés el sol (que no ha marxat!).

Quan tinc el pati net, sembla que tot a casa ja funcioni. La meva nova casa és molt senzilla de fer funcionar. Petitona, amb pocs vidres, sense cortines, amb els mobles justos. La meva nova casa és alegre (s’haurà contagiat de mi??). La veritat és que fem un bon equip.

-“La mare ara sempre està contenta” (B. dixit).
-“M’agrada el barri. Sembla que des que vivim aquí tenim bona sort” (J. dixit)
-“Has fet un badall! Abans quan parlàvem per telèfon sempre badallaves; ara ja no” (M. dixit).

Un tal Sr. Pita (quin cognom més divertit, oi) m’ha venut unes tauletes niu, de color vermell, dels anys setanta. He aconseguit que les restaurés per només quinze euros.

Sortiré al carrer un moment, aquesta tarda, per portar a la J. uns CDs. Treballa en un bar al costat de casa, i sembla que un client ha portat una minicadena. Tota petitona ella, i ha aconseguit posar a ratlla a tots els borratxos de cervesa del barri. Ara ja aconsegueix tancar puntual. Ella també està més contenta.

Estan més contentes les gates? Potser. S’han engreixat. Ara fins i tot surten a fer turisme: surten i entren de casa amb llibertat, i són l’atracció del carrer cada vegada que s’asseuen a l’ampit de la finestra.

No sé si la gossa de la meva filla gran està contenta, perquè borda molt.

Crec que la B. encara no està contenta. Però confio que es pugui contagiar de tots els que per fi ho estem.

Potser el Sahara - 20 Feb 2010 by gemma





Alguna cosa ha passat, per fi. Potser va ser el Sahara. Qui ho sap. Però ara ja no tinc mandra de veure gent. Em sento activa; mica a mica la fatiga va desapareixent. No acabo d’enlairar, però el pensament em porta a llocs abans impensables. Estic en un punt i apart que ha de ser decisiu. Després de molt de temps, torno a asseure’m davant l’ordinador per intentar escriure. Ric. Canto. El descans ara ja em repara.

Potser va ser el Sahara. Qui ho sap. Però després de tant de temps, torno a sentir que tinc la meva vida per estrenar.

<< Anteriors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76 77 78 79 80 81 82 83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 Següents >>